Geek day

Avui hem anat a Akihabara, districte electrònic amb botigues i magatzems especialtzats on s'hi pot trobar qualsevol component o artillugi tecnològic, i que comparteix popularitat per ser la principal zona d'oci digital, videojocs, manga, anime i arcade.

Hem començat el dia caminant fins a Shinjuku i obtenint el Japan Rail Pass, oficina de l'estació més ocupada del món on ens ha ajudat a arribar-hi una activista a qui hem preguntat aleatòriament pel carrer pensant que sabria anglès però que tampoc... Tot i així, seguint el tracte japonès que fins ara ens hem trobat a tot arreu ha agafat i ens ha acompanyat a peu fins la mateixa oficina. Hem estrenat el Pass per anar a Akihabara i allà hem esmorzat per poc més de 2€ (sí, és el bol de sota).

Seguint amb l'estil d'Akihabara, es fa inevitable que es converteixi en un punt de trobada per a trobar cosplayers i fanàtics que es delaten pels seus pins, samarretes i altres accessoris curiosos, fins arribar a punts extrems on es poden trobar persones del més peculiars.

Avui diumenge l'assistència era més alta de l'habitual, pel que a partir de la 1pm es talla el tràfic al carrer principal per facilitar la mobilitat de la gent, i això no sabem si és cadia dia pero a les botigues els venedors sortien al carrer amb el megàfon de plàstic cridant les ofertes i donant les gràcies abans d'entrar com de costum, juntament amb noies vestides de maid repartint spam (que amb l'absència de papereres a Tokyo és una trap perquè poca gràcia fa tindre un paper que no entens i no pots tirar enlloc.

A Akihabara hem optat per curiosejar per les diferents botigues, carrers i aparadors aturant-nos a mirar les coses més curioses i que ens semblaven estranyes (és a dir, totes), o a mirar el domini de la gent que jugava a les màquines arcade i de pescar regals (i no eren locals amb 1 o 2, estem parlant d'edificis sencers amb plantes dedicades només a aquestes màquines). Desgraciadament en gairebé cap local deixaven fer fotografies així que tenim poc material, però perquè us feu una idea en algunes hi havia cadires davant per poder fer d'espectador o esperar a que es desocupés; per exemple a les de Dance Dance Revolution els nois s"apuntaven a una llista d'espera per mantenir torn, i no només això sinó que anaven allà amb una tovallola per aixugar-se la suor i la sol de la sabata, i jugaven sols amb les dues plataformes. Com podeu imaginar d'algú que es presenta així a un arcade del DDR els combos eren desorbitats, tot i que allà sembalva el pa de cada dia. 

Els problemes amb l'idioma segueixen en els dos sentits, ells no ens entenen mai, i nosaltres no els entenem a ells (jo he agafat un objecte d'una botiga i m'he enrampat al apretar un botó, ja que les instruccions no funcionaven i era un prank item -.-), tot i que ja estem agafant pràctica amb les frases típiques, bàsicament gràcies a l'AJ; d'aquí poc estarem preparats per tornar al bar(?) del primer dia :P

Pel carrer principal ens vam trobar (de fet ens va trobar ell) un home una mica estrany sense dents que va començar a explicar-nos coses estranyes, només vam entendre part de la història de Hill Clinton i Monica Lewinsky on ens deia que va ser un error perquè el Bill va ensopegar-se mentre anava al lavabo, seems legit.

Al centres comercials i supermercats hi acostumem a passar bastant de temps mirant les coses diferents que hi ha... A part del KitKat verd, el Marc va comprar una beguda que bé... disgusting.

Vam dinar onigiris a Akihabara i després vam anar cap a Harajuku, on havíem quedat amb el Sungho, un amic del Marc.

Vam donar una volta per dos parcs gegants, un de l'emperador (un estil molt reaxat amb un temple) i després al de Yoyogi (estil parc de la ciutadella). Quan se'ns feia fosc vam dirigir-nos cap a Shibuya (molta gent i activitat, el gran punt de trobada de Tokyo o inclús el mòn!), i el Sungho i la Chihiro ens van portar a un restaurant molt èpic on vam provar de tot (el peix es diu Kinki xD), les fotos parlen per si soles :D

De moment la meteorologia s'està comportant tot i estar en plena temporada de pluges tot i que els pronòstics per aquesta setmana no són molt favorables.

First contact

Bé, després de sortir de Barcelona bastant justos (segon la bronca borde dels de l'aeroport massa justos) i fer escala a Istambul ja hem arribat a Tokyo, on de moment tots els policies ens han tractat de manera surrealment positiva, tot i que hi hagi un obstacle evident de comunicació (sabíem que no parlaven gaire anglès però no esperàvem que ni a l'aeroport), on al control de policia els va semblar suspicious el lloc on ens allotjàvem pel fet de no ser un hotel.

Des de l'aeroport vam agafar el Narita Express Railway fins a Tokyo després de preguntar a una noia que venia tíquets d'autobús i que ens vam anar trobant després per l'aeroport en llocs on no tocàven i ens corregia convençuda que no arribaríem mai a Tokyo, tot i així ens vam apanyar prou bé tot i que en el moment que el tren es va dividir en dos per anar a destins diferents hem de confessar que vam tindre els nostres dubtes!

Fins aleshores semblava que haguèssim reservat el país per a nosaltres, a l'aeroport estranyament molt poca gent, al tren també... I no va ser fins al transbord a Shinjuku que al passar una cantonada ens vam trobar amb una imatge que ja s'assemblava molt més al que esperàvem amb molts japonesos, majoritàriament joves que sortien de dissabte nit (o tornaven?) agafant el metro.

Finalment vam arribar al lloc ons ens allotgem una mica tard (11pm), una casa privada amb una planta dedicada a nosaltres. El nostre host, la Fenny sembla mostrar preocupació perquè tinguem una bona estada i el lloc ens ha sorprès gratament (inclús ens ha deixat un dispositiu de WiFi portable per aquests dies!) i agraïm poder passar un dies vivint com una família japonesa, tot i que dubto que mai entenguem totes les funcions que sembla tenir el WC (quan tires de la cadena l'aigua que omple la cisterna cau per sobre amb un sortidor per si et vols netejar les mans, molt aprofitat!) xD

Com que vam estar 12h sentats durant l'últim vol, ja amb les claus de casa vam decidir sortir a donar una volta i prendre alguna cosa. El Ruben i jo (Roger) ja vam decdir que ens sortiria a compte viure aquí veient que totes les bicicletes estan aparcades pel carrer i fora les cases sense lligar de cap manera, enveja!

Pel carrer tot ens semblava molt autèntic i japonès, jo almenys tenia la sensació que estava en un escenari on s'havia muntat tot perquè ens ho trobéssim exactament com ens ho esperàvem amb tots els detalls inclosos. Finalment vam trobar un tan guai (almenys per fora) en un carreró que tenia pinta de bar, tot i que no sabem quina pinta tenen els bars xD Ens ho vam estar mirant una estona i tot i que era tard i no posava res vam decidir entrar i preguntar ja que se sentien veus i hi havia llum (no es veia res perquè la porta estava tancada i era d'aquestes opaques com de quadrats de paper. Al treure el cap per la porta vam trobar-nos amb un grup d'unes 8 persones mig menjant/parlant que se'ns van quedar mirant fixament, fins que vam intercanviad un "Hola... Està obert?" amb japonès que no vam entendre. Preguntant més un home ens va començar a dir "endo, endo", fent-nos senyals amb la mà que ens van semblar clarament de "passeu, passeu!", tot i que va ser òbvi quan vam dir "Sí? Uooo!" I vam començarar a entrar tots en plan "bring the midgets in!" i tots els japonesos van començar a cridar en japonès i aixecar-se amb una dona creuant-nos els braços, ara ja sabem que "endo" = "end".

Dos minuts més tard ja vam trobar un altre carrer amb locals que clarament estàven oberts i vam entrar a un que ja vam decidir que serà el nostre lloc habitual en cas de dubte! Hi treballaven una senyora (0 anglès) i un noi (alguna paraula sabia per subsistir), vam demanar beguda i mentre ens miràvem la carta japonesa en plan wtf i sense saber què ni com demanar-ho ens van portar una amanida (free?!). Bàsicament era enciam però crec que mai havíem provat un enciam sol tan bo, tenia una salsa exquisita! Després vam demanar yakitori quedant molt contents de no haver anat a dormir directament, i el Rubén ja va fer un amic que li va dir que anés al lavabo a afaitar-se xD (tot i que ell també portava barba!). L'única pega del lloc és que s'hi podia fumar, per sort estava ben ventilat però és una de les diferències que és una llàstima.

Avui ens llevem ja amb ganes de veure la ciutat de dia, que ahir vam arribar a les 7-8 i ja era fosc a l'aeroport!