Aquesta nit a les 4:30 ha començat a sonar el telèfon, com ja és de dia aquesta hora el primer que he pensat és que era l'alarma i he corregut a apagar-la, a més era l'única cosa que podia ser perquè el telèfon estava en silenci. He vist l'hora i he tornat dins el llit tan tranquil, però als caps d'un moment he pensat "Un monent..." i ha sigut quan m'he adonat que les coses no quadraven. He tornat a mirar el telèfon i m'hi he fixat millor, havíem rebut un avís d'alerta d'emergència de tsunami.
Aquí quan hi ha un terratrèmol o tsunami importants ja m'havia explicat algú que tots els dispositius connectats a la xarxa telefònica comencen a sonar a saco per avisar, en aquest cas només ha sigut un perquè els altres estaven en mode avió, però en cas contrari hauria sigut un bon concert de matinada.
Com estava en japonès pensava que potser es referia al tifó Negouri, però he mirat noticies per internet i sembla que hi ha hagut un terratrèmol d'escala 6.8 amb epicentre al mar. El Rubén l'ha notat, els altres dormíem, i tot i que ha sigut més fort que algun dels tremors que hem notat a Barcelona fa anys suposo que això aquí es considera lleu; el que ha fet disparad l'alerta segurament ha sigut que això ha sigut a Fukushima, i tot i que allà tampoc ha sigut exagerat suposo que el centre d'alerta ha estar una mica finger happy al enviar l'emergència a la costa propera, en resum res del que preocupar-se pel que sabem.
Al cap d'unes hores ens hem tornar a llevar, hem tornat a recollir i ens hem tornat a despedir de la Fenny per agafar el shinkansen cap a Kyoto :D I com podeu veure els trens són molt còmodes!
En comparació amb Tokyo és una ciutat, antiga capital de Japó, que té una essència completamet diferent, molt més tradicional i amb un aire antic, estem molt pumped per arribar-hi, tot i que realment estem pumped per tot xD A més arribem en plena setmana de les festes importants de Kyoto, el Gion Matsuri. Ja tenim una llista de restaurants del lloc també! Tot i que al tren hem picat alguna cosa per aguantar fins a la tarda (més que aguantar la gana hem d'aguantar la gula xD).
A Tokyo el transport intern és molt complert, hi ha dues línies principals de metro, Japan Railways i Tokyo Metro, les de la foto, que tot i que tenen bitllets i tarifes incompatibles (per exemple el nostre pass només funciona amb les JR) estan superposades i comparteixen algunes estacions per transbord intern. A part hi ha alguna altra línia privada més, i les d'autobusos i d'altres ferries i railways. Però sembla que a Kyoto el transport és molt més limitat i bastant precari per ser una ciutat de les seves dimensions. Hi ha un parell de línies de metro que creiem que no ens van bé, i principalment autobusos que a part de ser petits i fora del pass, tendeixen a embussar-se en el trànsit.
Al arribar ens hem estat mirant el transport per entendre'l i hem anat cap a l'allotjament. Als autobusos es puja per darrere i es paga al sortir per davant, el conductor porta un micro i tot el que va dient es transmet per altaveu a tot el bus (el gràcies a cada passatger que baixa, etc).
Resulta que estem al campus nord de Kyoto xD Moltes universitats, hospitals i centres mèdics; no estem al centre però sí ben comunicats i a prop de varis punts d'interès, a més estem rodejats de restaurants i botigues de menjar per estudiants, pretty cool. De fet estem en una residència universitària, a habitacions individuals amb tot el necessàri per viure, inclús nevera i WiFi decent! :D Així anem provant diferents lifestyles japonesos. La foto del passadís està feta de nit, sembla més creepy del que realment és, i tot està molt net i cuidat, mai s'esperaria d'una residència d'estudiants.
I com no, ja hem estrenat un dels restaurants per dinar/sopar, hem sortit rodolant d'allà (ramen molt èpic, segurament repetim) xD El cambrer no sabia gaire anglès però estava molt excitat per atendre'ns.
Després hem comprat, rentat roba (i liat a les rentadores de la residència perquè estan en japonès) i preparat recorreguts.
Bona nit!
PD: Ja m'han dit que voleu més fotos de llocs d'aquí així que a part d'anècdotes ja posarem alguna més. Però el menjar no el treurem! :P
