Ha sigut el primer dia que hem agafat un Shinkansen (tren bala), van a 250-300km per hora, més o menys com el tifó Neoguri del que ens heu estat informant tots, gràcies! La familia Tazawa i el Sungho també ens mantenen al dia ja que la premsa internacional sembla més preocupada per si hi ha centrals nuclears per la zona! Japó és un pais amb una cultura de transport totalment centrada en els trens, que tenen classificats segons els tipus i subtipus.
Al agafar el metro per arribar a una estació principal de Shinkansen ens hem trobat amb l'hora punta per anar a treballar, el primer tren que ha arribat anava MOLT MOLT ple, de fet la gent sobresortia i s'apretava, nosaltres ho hem intentat però no hem aconseguit entrar, i si no arriba a ser per la pressió de les portes els últims que entraven d'esquena per anxovar-se millor tampoc ho haurien aconseguit.
Al següent com estàvem davant de tot fent cua sí que hi hem entrat. Aquí les cues són molt respectades i se'n fan a tot arreu, a les andanes el tren para col.locant-se d'acord amb les pintades del terra, i la gent que ha de pujar al tren té marcat on i com ha de fer la cua per pujar a X vagó, i el tipus de vagó que és.
És fa cua inclús per creuar un pas zebra. L'altre dia vam trobar la cua més gran que hem vist fins ara, encara no sabem per a què era però està clar que arriba a ser per un restaurant i l'hauríem fet, semblava molt worth it xD Al final de la cua hi havia com un establiment de comprar loteria (hi posava coses com CHANCE i lotto). La cua era de vàris centenars de persones (jo no descartaria que arribèssin a 1000). I era tan llarga que molestava massa a la vorera, entrades d'altres establiments i inclús creuava algun pas zebra. Per evitar massa molèstia a la resta de gent que no feia cua, estava dividida en trams d'unes 100-150 persones, ajudada per cons i cintes, i vàris policies en cada tram regulaven la transferència de persones entre tram i tram, res a veure amb el saló de la infància xD
Tornant als trens, el sistema és fàcil i molt actiu però pot resultar en confusió amb tant de tren, tipus de tren, opcions, canvis, etc. Hi ha una app/web molt coneguda aquí, Hyperdia; és impressionant, li dius d'on a on has d'anar, en quina data (hora i minuts), i alguna opció més si la desitges (per exemple nosaltres posem rutes de Japan Rail Pass only) i et retorna vàris recorreguts suggerits ordenats per temps amb tots els trens a agafar, transbordaments, temps i durades de tots els trams i inclús el número d'andana on s'agafen.
La Sara s'ha menjat uns tros de síndria groga al tren que va comprar ahir convençuda de que era pinya (realment era igual), el més divertit és que els altres troços de fruita que va comprar eren pinya per variar una mica xD
Nikko és molt maco, és un poble on hem tingut temperatura fresca però encara en màniga curta (pel temps núvol), el poble creix bàsicament al llarg d'una carretera que hi creua amb cases a banda i banda sense crèixer gaire cap a l'interior. Hi ha edificis bastant curiosos i macos sobretot si es té en compte que són habitatges, però l'atractiu més gran es troba al final i afores d'aquest al parc natural. Una zona molt boscosa i frondosa amb vegetació molt gran i verda. Pel parc es desenvolupaven vàris camins que anàven de temple en temple, dels quals n'hem entrar a un i a un jardí.
De tornada hem baixat pel carrer del poble un altre cop buscant un lloc per menjar. Realment l'ha triat la pluja perquè estàvem caminant tan tranquils quan hem començat a sentir alguna cosa que ens venia per darrere cada cop més ràpid fins que instantàniament ens ha caigut una tormenta de gotes gegants d'aquestes que si estàs 5 segons sota ja estàs xop. Hem entrat a menjar a un restaurant on les parets, sostre i inclús algun moble estaven completament coberts de notes, papers i similars de molts dels visitants que hi havien tingut, la majoria viatgers (el Marc hi ha deixat una T-10 :D). El menjar estava molt bo, encara no sabem què li fan a la carn perquè quedi tan tendre.
Al sortir del restaurant ja no plovia tant però s'ha mantingut una pluja que no requeria impermeable però que encara (nit) no ha parat.
El viatge amb tren també ha sigut agraït, hem vist arrossars i a més he pogut escriure el text del blog que sinó ho he de fer mentre tots s'han adormit, a més és una oportunitat extra de descans que sinó no parem de caminar.
Tot i que avuí hem descansat bastant perquè després de dinar hem anat a un onsen (bany natural) de Nikko una bona estona. A la Sara l'hem tingut abandonada al de dones ja que no eren mixtes, però diu que sentia l'escàndal igual així que segur que no ens ha trobat a faltar ;p
Al tornar a Tokyo més tard hem anat a menjar sushi a un lloc que no era espectacular pel que fa el peix, tot i que estava molt bo igualment (ens vam mimar massa les últimes 2 nits de sushi), a més com teníem fotos, estava en anglès i era barat ens obria moltes opcions a provar coses noves :D El millor d'aquest lloc era el restaurant en si; et sentaves davant una pantalla tàctil amb tot el que necessitaves per sopar (inclús te verd en pols i aixeta d'aigua calenta personal). A la pantalla tenies tots els plats que podies demanar i anaves triant (com a molt en grups de 3 per no col.lapsar l'autopista), quan demanaves els plats no te'ls portava ningú, davant teniem dues carreteres de sushi volador que sortien de la cuina i es paraven davant teu amb els teus plats, i quan apretaves el botó la plataforma que els portava marxava per agafar més plats i servir algú altre. Tot el que anaves demanant s'acumulava a una targeta que al sortir portaves per pagar.
Si demanaves alguna cosa especial (com cervesa, o si se t'havia acabat alguna cosa), era apretar el botó i la mà del cambrer et sortia per darrere instantàniament, tot molt ràpid, i això que crec que hi havia més de 70 taules (totes individuals).
A la pantalla a vegades sortia un dibuix d'una nena que jugava a pedra-paper-tissora on podies escollir quina mà jugar, si la guanyaves et feien un descompte del 10% :O Tot i que a mi no em va sortir mai, als altres sí, concretament al Rubén 3 cops!
