Jardins i restaurants

Konichiwa! ( ^ _ ^ )

Avui ha fet molt bon dia, hem estat per Ginza, una zona (i carrer) moderna, de gratacels i molt ressemblant a la 5th avenue de Nova York, amb totes les botigues típiques (Prada, Gap, Zara...). Com no ens interessaven gaire aquests locals hem intentat buscar el LEGO Store, i al no trobar-lo hem optat per preguntar. Pensàvem que al dir LEGO ens entendrien aquest cop, però tampoc ha sigut així, la noia no ho sabia, i ha preguntat a una venedora que estava regant a l'altra banda del carrer, aleshores aquesta tampoc ho sabia i ha optat per creuar el carrer, again, i preguntar a un noi que estava carregant caixes. Al final cap d'ells sabia on era (ni anglès), així que un altre cop hem mobilitzat i preocupat un carrer per res, típic. És una llàstima perquè es nota que els sap molt de greu no poder ajudar-nos i ho intenten i donen tot per intentar fer-nos un favor i fer-nos sentir bé.

Al final del carrer de Ginza hi havia un jardi (sobretot de pins) on hi hem entrat, exageradament ben cuidat com és costum. Aquí hi hem estat una bona estona ja que no era precisament petit. Era un lloc curiós perquè per una banda emetia molta tranquilitat i natura, però per sobre els arbres per les 4 bandes sobresortien gratacels per tot arreu.

Des del jardí hem caminat cap a Tsukiji que estava al costat, concretament al mercat de peix de Tokyo (mercat de peix directament pescat, no pas a públic general). No hem vist peix però tampoc ho esperàvem perquè erem bastant conscients que no eren les 4 del matí. Just allà hem entrat a un bar/restaurant de sushi on es podia menjar el peix del pròpi mercat. Allà per sort el noi que hi havia fora parlava una mica d'anglès i ens ha pogut explicar/dibuixar el peix dels plats tot i que precisament just en aquest local no teniem problemes per demanar. Tot i això era un noi bastant divertit tot i que tots ho són. A dins hem menjat en barra i hem tingut molta sort de seure aliniats, el menjar estava molt bo (tot i que veníem amb el llistó molt alt del Sungho i el Ko (bàsicament era sashimi, molts tipus/parts de tonyina, salmó, eriçó de mar i alguna altra cosa).

Dues cambreres que ens han atès eren super simpàtiques, allá tothom treballa amb MOLTA energia, la jove molt kawaii, i la més gran ens preguntava d'on erem i al dir-li que de Barcelona i que ella respongués que venia molta gent d'aquella zona (des de Portugal a Itàlia), li hem dit que a Barcelona també hi venien molts japonesos; finalment s'ha delatat i ens ha dit que hi havia estat... i visitat la Sagrada Familia.

Des d'allà hem tornat a caminar cap al parc/jardí imperial de Tokyo (la zona verda més gran que es veu al centre a l'obrir un mapa), on s'hi troba el palau imperial on no ens hi hem pogut acostar perquè estava tancat. Estàvem bastant cansats així que allà ens hem quedat al parc estirats i descansant una llarga estona.

Al fer-se fosc vam tornar a Shibuya a veure si trobàvem alguna cosa per menjar, i la vam tornar a liar una mica. En un carrer principal ple de restaurants vam entrar a un que no sabien gens d'anglès. A la primera planta hi havia la cuina i barra típiques amb gent menjant-hi, i a la segona planta quatre taules. Al entrar per la porta de baix un dels cuiners ens va mirar i es va posar blanc, al veure'ns ens va preguntar amb molt de pànic quants erem i al dir-li que cinc i veure que cap de nosaltres era japonès es va horroritzar tant que va sortir de la zona de cuina i vindre cap a nosaltres i veure com solucionava el problema (que nosaltres no aconseguíem veure). La seva cara a l'entrar no tenia desperdici, semblava que es sentís com si un déu l'haguès castigat enviant-nos al seu restaurant. Ens va pujar a dalt i ens va asseure, allà hi havia una cambrera que ens va acomodar i donar la carta (vam entendre que era la de drinks però tampoc ho tenim clar, teniem 3 cartes i encara no sabem si estàvem mirant la de postres (normalment els números estan en nombres romans però allà ni així).

Al cap d'una estona va a tornar a pujar el cuiner horroritzat i jo crec que entre cambrera i cuiner vam estar uns 20 minuts per entendre aquesta informació: per la nit només es pot menjar un menú de 1.800yen i el bol que volíem era només de dinar. Nosaltres volíem només menjar un plat ràpid i la Sara no tenia gana així que ens sabia super greu que ens entaulessin i servissin només per això, ja que vèiem que la resta de taules estàven reservades (nosaltres erem cinc en una de quatre). Vam intentar de dir-los que a la barra ens anava bé però la comunicació era impossible, així que veient que era molt complicat entendre'ns i que segurament els suposava un problema que ocupessim una taula els vam intentar dir que ens sabia greu però que no passava res i que millor marxàvem. Al veure que dèiem això el cuiner va aturar-se un segon i immediatament va dir-nos que aquesta nit era special i va insistir que ens faria el plat del migdia sense cap problema (però que mengéssim quickry kurasai, crec que tenia por de la influència que poguèssim causar a les altres taules xD) inclús van portar un bol per si la sara i el marc s'ho volien partir. El tracte excel.lent com sempre i el menjar boníssim (de fet era oyakodon, que consisteix simplement en arròs, ou i pollastre però aquí qualsevol cosa per simple que sigui està molt ben cuinada).

Al sortir volíem deixar propina però no sabíem si seria contraproduent ja que aquí es poden enfadar/ofendre al deixar propina, així que després de donar-li voltes vam decidir que millor no per si de cas, on encara podrien arribar a pensar que ens pitorrejàvem.

Després vam anar al súper i cap a casa (obren a les 10am però per sort tanquen a les 12 de la nit). Aquí la fruita és MOLT cara així que en mengem tímidament; normalment una peça com una poma o prèssec pot costar 2-3€, això sí, són gegants.