Caminant per Kamikochi

Kamikochi significa "on els déus van decendir" i pels paisatges que vam veure és un nom encertat. És una petita vila de muntanya de l'estil de Chamonix situada a uns 1.500m als alps japonesos i que viu de l'excursionisme. A diferència de Catalunya on a aquestes alçades la vegetació comença a disminuir aquí es manté frondosa, verda intensa i vàriada fins a com a mínim 2.500m que nosaltres poguéssim comprovar. L'aigua del riu no podia ser més cristal.lina.

Tot i que quan vam arribar estava molt buit, Kamikochi acostuma a estar massificat ja que és un popular punt de partida per fer excursions amb paissatges molt macos, temperatures baixes (agradables a l'estiu) i d'accés molt limitat fora de 2 mesos a l'any. A més gairebé totes les excursions des d'allà són planetes així que la gent gran, pel que vam veure, al Japó és molt excursionista. Aquí hi podíem trobar óssos i monos, però no vam veure res :( Els excursionistes anaven amb campanetes a la motxilla per espantar els óssos.

Nosaltes teniem pensat anar a alguns llacs i ponts però després de preguntar a l'epic advisor vam decidir fer l'única excursió d'un dia que hi havia des de Kamikochi, el Mt. Yakedake (焼岳, muntanya cremant).

Quan vam començar feia una mica de fred però al cap d'una estona amb el sol més amunt i havent caminat ja vam estar més còmodes, però fins que no vam marxar de Kamikochi el jersei ens l'anàvem posant i treient. La pujada era molt pronunciada i contínua sense baixades ja que havíem de fer 1.6km de desnivell en menys de 6km de camí, en alguns llocs inclús hi havia escales per superar trams massa inclinats.

L'excursió era molt variada, començava amb un camí pel costat del riu, seguia a través d'un aiguamoll, creuava bosc-jungla (escales i ponts), i al final uns prats alts de plantes molt altes des d'on ja veiem Kamikochi des de dalt, i altres serres dels alps que estàven nevades (des de Kamikochi ja havíem vist algun corredor amb neu).

Una de les gràcies del Mt. Yakedake és que és un volcà actiu, pel que quan ja s'està arribant a dalt de tot es poden veure sortidors de fumeroles o gasos volcànics, on el terra está calent i amb sofre i que fan l'olor característica a ous podrits, amb un petit estany al cràter.

Mentre pujàvem ens anaven preguntant d'on erem i molts japonesos havien estat a Barcelona, la majoria gent bastant gran, un en concret va parlar amb el Marc:

- Que viviu aquí?

- No, som de Barcelona

- Oh Spain, i que feu aquí?

- Estem de vacances

- De vacances... Quant de temps? (aquí el senyor ja va començar a fer cara de shock)

- 1 mes

- (senyalant el pic des de mig camí): Esteu de vacances... 1 mes... i veniu aquí?... (I aleshores va començar a riure a saco xD).

A partir d'aquest punt ens mirava i senyalava el pic com per intentar dir alguna cosa més però suposo que no li sortien les paraules així que va donar la volta i va seguir baixant partint-se el cul mentre nosaltres tornàvem cap amunt.

El Rubén també es va trobar una parella de japonesos que li van dir "ohhh que ràpid vas!" i al arribar a dalt van demanar de fer-se una foto amb ell xD

Nosaltes a dalt també vam demanar a un grup de gent que ens fes una foto, i ens en vam fer dues, aleshores una de les senyores del grup li deia alguna cosa a una altra mentre feia el símbol de la victoria amb els 2 dits de la mà mirant-nos, com dient-li - Que raros aquests que no fan PEACEEEE amb les mans al fer-los una foto, així que quan ja ens anaven a tornar la càmera els vam dir que ens en fessin una més japanese style (els japonesos, tot i que crec que és una costum bastant asiàtica quan es fan una foto no importa quina situació sigui sempre fan això amb les mans xD).

Vam baixar i al arribar a Kamikochi al migdia estava a rebentar de gent, nosaltres estàvem cansats i morts de gana, així que vam anar al restaurant-menjador-botiga que estava tancat la nit anterior, i el restaurant JA tornava a estar tancant (jo no sé quin horari fan aquesta gent...). La cambrera ens va dir que ens esperèssim un moment que preguntava i finalment ens van dir que passéssim (és el local del país que ens ha fet més favors segur). Al cap d'una estona mentre menjàvem sols va passar l'encarregat d'ahir a la nit per davant i vam saludar-lo amb pokerface :|

Després de dinar vam agafar uns autobusos per sortir de Kamikochi cap a Takayama on hi passaríem el següent dia que ens van anar molt bé per descansar. El primer que havíem d'agafar es va omplir però en tenien un altre darrere per si no hi cabíem.

Finalment vam arribar a Takayama, molt agraïts que el hostel estigués a 5mins de l'estació i que fos un lloc excel.lent, hi ha hotels (no hostels) bastant pitjors.

Ens hi vam dutxar, vam descansar-hi una estona i pel vespre vam sortir a sopar. Vam trobar un kaitensushi relativament a prop on ens vam poder posar les botes ^^ En aquest demanaves el plat que volies amb la pantalla i te'l posaven a donar voltes sobre un pedestal de plat amb propietari, quan estava a 1 metre de la taula la pantalla sonava amb una animació, si no l'agafaves el baixaven del pedestal perquè seguís donant voltes perquè qui volgués l'agafés. Al final et comptaven els plats per saber el que havies de pagar, els vam donar feina :D

Esmorzar èpic, crazy bus i camí a Kamikochi

Ens llevem i immediatament ens posen l'esmorzar a taula, que va ser molt semblant al sopar, també ens anaven portant més plats a mida que menjàvem, i va ser igual de bo; hauríem repetit però estàvem molt plens.

Al acabar de menjar vam recollir i la Yumi-san ja ens estava esperant amb el cotxe, juntament amb la seva filla i el seu cotxe. Nosaltres vam entendre que la nit anterio ens deia que ens portaria amb el cotxe de la seva filla però sembla que ens deia era  que anirien ella i la filla amb els 2 cotxes, i la va avisar perquè vingués a portar-nos expressament. Li vam preguntar si li devíem alguna cosa però va dir que no... finalment vam pujar per marxar, no sense intentar entrar al seient del conductor (davant a la dreta) acostumat a Barcelona, al veure la iaia sentada a l'esquerra (ella també venia) vaig pensar que conduïa ella, no em va estranyar després d'haver-la vist amb l'arada a l'hort, però la Yumi-san va començar a dir - no no no! - quan vaig veure el volant, devia pensar que a sobre de taxi li volíem conduir el cotxe xD

Al passar per Nagiso, on hauríem agafat el bus, la Yumi-sa va senyalar el desprendiment mortal que va haver-hi fa una setmana al Marc i la Sara, i era bastant impressionant. Al arribar a Nojiri ens vam despedir i donar les gràcies mil cops, elles a nosaltres també i no van marxar fins que el nostre tren va arribar, dient-nos adeu des del cotxe amb la mà.

Vam agafar el tren cap a Matsumoto, on hi vam passar mig dia passejant pels carrers, dinant-hi, comprant provisions per Kamikochi, i visitant el castell. Avui era fesiu a tot Japó però no vam notar res d'especial.

Matsumoto és una ciutat amb tradició muntanyera i és base de sortida de diferènts destins d'excursions, nosaltres vam agafar el dentetsu d'allà fins a Shin-Shinashima, des d'on sortia el nostre bus a Kamikochi, i va ser un bon espectacle (al pujar vam trobar un moneder a un seient que vam donar a un encarregat que ens va fer 100 reverències que tocava amb el nas al terra, quan el bus va sortir encara el vèiem per la finestra fent-nos reverències des de fora xD). La carretera era d'estreta com una carretera estreta d'un carril de les nostres habituals, a diferència que aquesta era de dos carrils, a més era un no parar de corbes molt tancades i túnels, ja en línia recta el bus s'havia de parar completament per si passava un cotxe en sentit contrari a 1cm per banda, imagina doncs en un túnel on per entrar has de fer un gir de 90 graus. Qualsevol gir suposava envaïr el carril contrari, quan era possible el bus s'apartava per deixar passar la cua que generava darrere, la majoria de trànsit era de busos en ambdós sentits i hi havia bastant de trànsit. Ens havíem d'aturar cada 2x3 per deixar passar, en alguns túnels per entrar hi havia tan poca visibilitat que anava avançant de cm en cm per veure si podia entrar, i en alguns on intentava entrar més ràpid ens vam endur algun ensurt, va haver 3 frenades, una en concret, que, a part de nosaltres, les motxilles de dalt van sortir endavant xD Va haver-hi un moment que si no arriba a ser per un gir d'últim instant ens hauríem menjat par del bus que venia de cara, tot plegat molt funny, una gran conductora.

Al arribar a Kamikochi les temperatures ja eren bastant més baixes, hi havia un home amb una armilla que posava Advisor d'uns 80 anys mínim a qui vam intentar demanar informació del temps i una excursió que volíem fer però tret de l'armilla no sabia gens d'anglès, a més era un d'aquests que et comença a parlar en japonès com si l'entenguèssis i no callava, al final va avisar a una noia i ens va explicar una mica millor.

Tot seguit vam anar al càmping on havíem reservat una tenda, estranyament l'encarregat tampoc sabia anglès però aquí no hi havia gaire a explicar, ens va portar al lloc, ens va dir que triéssim tenda i ens vam instal.lar.

Després vam tornar per preguntar si hi havia algun "restaurant" obert al company de l'encarregat i ens va dir que no, havíem previst a Matsumoto i vam comprar fideus instantànis així que li vam preguntar si podíem escalfar aigua a algun lloc fent-li senyals (en principi a gairebé qualsevol lloc tenen aigua calenta, aigua i te gratis), i va dir - oh ramen, ramen, hai un moment, seguiu-me -. El vam seguir però la cosa ja pintava malament... ens va obrir el restaurant que havien tancat, i des de dins la botiga que també estava tancada, i es va posar a la caixa esperant... :| Òbviament ens vam veure obligats a comprar-li fideus perquè el què havia comportat el malentès ens va saber greu, així que vam comprar fideus i després vam poder fer servir l'aigua que tenien allà al costat. O almenys ho vam intentar, perquè per si no ens havien fet prou favors avui encara l'encarregat ens va agafar tots els bols i va preparar els fideus i l'aigua ell...

Al acabar de sopar vam anar a la tenda a dormir, ja que tot i que eren les 8 ens havíem de llevar d'hora per anar d'excursió, però no abans sense fer un muntatge per fer-nos una foto, amb making off :D