Ens llevem i immediatament ens posen l'esmorzar a taula, que va ser molt semblant al sopar, també ens anaven portant més plats a mida que menjàvem, i va ser igual de bo; hauríem repetit però estàvem molt plens.
Al acabar de menjar vam recollir i la Yumi-san ja ens estava esperant amb el cotxe, juntament amb la seva filla i el seu cotxe. Nosaltres vam entendre que la nit anterio ens deia que ens portaria amb el cotxe de la seva filla però sembla que ens deia era que anirien ella i la filla amb els 2 cotxes, i la va avisar perquè vingués a portar-nos expressament. Li vam preguntar si li devíem alguna cosa però va dir que no... finalment vam pujar per marxar, no sense intentar entrar al seient del conductor (davant a la dreta) acostumat a Barcelona, al veure la iaia sentada a l'esquerra (ella també venia) vaig pensar que conduïa ella, no em va estranyar després d'haver-la vist amb l'arada a l'hort, però la Yumi-san va començar a dir - no no no! - quan vaig veure el volant, devia pensar que a sobre de taxi li volíem conduir el cotxe xD
Al passar per Nagiso, on hauríem agafat el bus, la Yumi-sa va senyalar el desprendiment mortal que va haver-hi fa una setmana al Marc i la Sara, i era bastant impressionant. Al arribar a Nojiri ens vam despedir i donar les gràcies mil cops, elles a nosaltres també i no van marxar fins que el nostre tren va arribar, dient-nos adeu des del cotxe amb la mà.
Vam agafar el tren cap a Matsumoto, on hi vam passar mig dia passejant pels carrers, dinant-hi, comprant provisions per Kamikochi, i visitant el castell. Avui era fesiu a tot Japó però no vam notar res d'especial.
Matsumoto és una ciutat amb tradició muntanyera i és base de sortida de diferènts destins d'excursions, nosaltres vam agafar el dentetsu d'allà fins a Shin-Shinashima, des d'on sortia el nostre bus a Kamikochi, i va ser un bon espectacle (al pujar vam trobar un moneder a un seient que vam donar a un encarregat que ens va fer 100 reverències que tocava amb el nas al terra, quan el bus va sortir encara el vèiem per la finestra fent-nos reverències des de fora xD). La carretera era d'estreta com una carretera estreta d'un carril de les nostres habituals, a diferència que aquesta era de dos carrils, a més era un no parar de corbes molt tancades i túnels, ja en línia recta el bus s'havia de parar completament per si passava un cotxe en sentit contrari a 1cm per banda, imagina doncs en un túnel on per entrar has de fer un gir de 90 graus. Qualsevol gir suposava envaïr el carril contrari, quan era possible el bus s'apartava per deixar passar la cua que generava darrere, la majoria de trànsit era de busos en ambdós sentits i hi havia bastant de trànsit. Ens havíem d'aturar cada 2x3 per deixar passar, en alguns túnels per entrar hi havia tan poca visibilitat que anava avançant de cm en cm per veure si podia entrar, i en alguns on intentava entrar més ràpid ens vam endur algun ensurt, va haver 3 frenades, una en concret, que, a part de nosaltres, les motxilles de dalt van sortir endavant xD Va haver-hi un moment que si no arriba a ser per un gir d'últim instant ens hauríem menjat par del bus que venia de cara, tot plegat molt funny, una gran conductora.
Al arribar a Kamikochi les temperatures ja eren bastant més baixes, hi havia un home amb una armilla que posava Advisor d'uns 80 anys mínim a qui vam intentar demanar informació del temps i una excursió que volíem fer però tret de l'armilla no sabia gens d'anglès, a més era un d'aquests que et comença a parlar en japonès com si l'entenguèssis i no callava, al final va avisar a una noia i ens va explicar una mica millor.
Tot seguit vam anar al càmping on havíem reservat una tenda, estranyament l'encarregat tampoc sabia anglès però aquí no hi havia gaire a explicar, ens va portar al lloc, ens va dir que triéssim tenda i ens vam instal.lar.
Després vam tornar per preguntar si hi havia algun "restaurant" obert al company de l'encarregat i ens va dir que no, havíem previst a Matsumoto i vam comprar fideus instantànis així que li vam preguntar si podíem escalfar aigua a algun lloc fent-li senyals (en principi a gairebé qualsevol lloc tenen aigua calenta, aigua i te gratis), i va dir - oh ramen, ramen, hai un moment, seguiu-me -. El vam seguir però la cosa ja pintava malament... ens va obrir el restaurant que havien tancat, i des de dins la botiga que també estava tancada, i es va posar a la caixa esperant... :| Òbviament ens vam veure obligats a comprar-li fideus perquè el què havia comportat el malentès ens va saber greu, així que vam comprar fideus i després vam poder fer servir l'aigua que tenien allà al costat. O almenys ho vam intentar, perquè per si no ens havien fet prou favors avui encara l'encarregat ens va agafar tots els bols i va preparar els fideus i l'aigua ell...
Al acabar de sopar vam anar a la tenda a dormir, ja que tot i que eren les 8 ens havíem de llevar d'hora per anar d'excursió, però no abans sense fer un muntatge per fer-nos una foto, amb making off :D
No comments:
Post a Comment