Creuant la vall de Kiso i estada èpica a Otsumago

Avui diumenge ens hem llevat d'hora per anar cap a la vall de Kiso, una zona molt rural i tradicional de Japó per on passa el Nakasendo, una ruta de transport i comerç molt antiga que comunicava Tokyo amb Kyoto.

Al sortir del hostel hem vist el motivat amb qui havia estat parlant per la nit i encara estava a tope. A Nagoya és únic un esmorzar on compres la beguda i et porten varis plats "for free" però era d'hora i havíem de fer via així que no ho hem provat. De camí a l'estació hem pogut escoltar MOLTES cicades alhora, tan hardcore només ho havíem escoltat en un bosc abans, i tot i que teníem un riu davant el hostel era curiós enmig de la ciutat. El tren ens ha portat fins a Nakatsugawa, on hem agafat un autobús cap a Magome.

La vall de Kiso es basa en cultius d'arròs, i post towns que apareixen enmig del Nakasendo i alhora al voltant del riu que creua la vall. Aquests pobles servien de refugi, descans i aprovisionament als qui havien de fer el Nakasendo, i Magome és una visita habitual.

Tots els pobles que vam veure per la zona (especialment Magome i Tsumago) eren del mateix estil, unes poques casetes de fusta resseguint el camí que majoritàriament oferien menjar, nit o un te o snack per descansar, rodejats d'horts, petites piscines per a guardar el peix fresc, arrossars i panells de fusta per a penjar-hi cartells de notícies.

Vam deixar les bosses a l'oficina d'informació de Magome perquè ens les portessin a Tsumago i molt amablement ens les van deixar directament al lloc on dormíem, i un cop fet això vam fer el tram de Nakasendo de 9km que anava de Magome a Tsumago (2-3h).

El camí/excursió era molt entretingut, creuava el riu vàries vegades i també molts poblets de 4 cases literalment. Cada 500-1000m hi havia una campana que els locals demanaven als que feien la ruta que toquessin per mantindre els óssos apartats del camí.

En aquesta zona el tifó de fa una setmana va afectar bastant, encara vam veure algun desperfecte amb avisos de perill. A mig camí vam passar per davant d'un minshuku (guest house tradicional) on al saludar l'home que la mantenia ens va dir que entréssim a descansar, i ens va donar te, caramels i umeboshi. Li vam dir que no portàvem diners però ens va dir que cap problema; al marxar vam escriure al llibre de visites i vam deixar la voluntat.

Abans d'arribar a Otsumago ens vam desviar uns metres per mirar unes cascades que hi havia per allà, vam estar temptats de banyar-nos gran part del camí. Otsumago és un d'aquests conjunts de quatre cases que anàvem trobant-nos pel camí que està a 2.2km de Tsumago, nosaltres havíem de dormir allà. Al arribar al nostre minshuku vam veure les bosses i vam saludar a l'home que el portava (s'encarregaven ell, la seva dona i la mare d'un dels 2). No parlaven anglès per variar, però ens anàvem entenent; ens va dir que ell marxava a Matsumoto (i no el vam tornar a veure, llàstima perquè havia llegit que explicava històries interessants), i que a les 6:30 estaria llest el sopar. Al quedar encara 4h lo vam dir que anàvem a Tsumago i tornàvem per sopar i ens va dir que estiguéssim llestos abans per banyar-nos. Vam aprofitar per donar-los les gràcies perquè aquell matí havien trucat a la Yoshiko per saber si arribaríem, ja que aparentment s'havien cancel.lat els trens després del nostre.

Vam anar a Tsumago i vam donar una volta, era com Magome però un pèl més tradicional i tranquil. Allà vam descansar una estona, semblava haver-hi un grup escolar d'estudiants de fotografia (potser no, però anaven tots amb càmeres guais), i una noia ja feia estona que ens feia fotos ninja des de lluny, però 3 nois es van acostar al banc del Marc, l'AJ i la Sara i els van preguntar si els feia res que els fessin una foto, van acceptar i no van trigar gens en recular 2m, i ajupir-se, seure i girar-se fent unes 50 fotos per segon cadascú, molt famous xD Meanwhile... quan ja acabaven jo i el Rubén vam veure que 2 senyors vestits formalment (no eren estudiants) ens havien plantat un trípode uns metres a l'esquerra amb una càmera ja de vídeo i bastant més guai enfocant-nos directament. En general no hi ha gaire turisme occidental al Japó pel que hem vist, però en aquesta zona és encara menys comú així que suposem que van aprofitar per aconseguir material exòtic per la campanya de turisme (al cap de 2 dies era la festa anual de Tsumago).

Al tornar al minshuku ens va rebre la dona, Yumi-san, i vam veure com la "iaia" recollia el futur sopar de l'hort. Hi havia dos guests japonesos més, una noia i el seu pare. La noia, Aika, sabia una mica d'anglès i em va dir que fa un any havia estat a Barcelona i em va ensenyar el fons de pantalla del telèfon (Sagrada Família...), el pare no tenia n'idea d'anglès i era el típic que ens feia spam en japonès com si l'entenguéssim, depèn de quines coses l'Aika ens les traduïa. Vam descansar una estona fins que ens van preparar el bany i ens vam anar dutxant/banyant i posant la yukata.

Immediatament després del bany el sopar ja era a taula i vam seure, el Rubén cansat del tatami va veure el pare de l'Aika amb mini cadira i no va dubtar en menjar like a boss. L'Aika i el seu pare eren a la taula del costat i ens van esperar abans de provar el sopar, vam brindar tots junts (kanpai!) i vam començar. La taula estava plena de plats però tot i així la Yumi-san ens n'anava portant més. Tot estava exquisit, i a més teníem molt de menjar i molt diferent; mentre menjàvem anàvem intercanviant algunes paraules amb l'Aika.

Quan ens van portar el peix (que també l'havien agafat de les piscines/riu d'allá fora) ens va mirar des de l'altra taula i va vindre a ensenyar-nos com es treia l'espina i menjava amb palets sense que li diguéssim res (de fet encara no havíem ni intentat començar-lo). Al acabar d'explicar i treure tots l'espina es va quedar asseguda a la nostra taula per menjar amb nosaltres però suposo que al cap d'un moment es va adonar que havia deixat al seu pare sol i va tornar, tot i que ell ens observava feliç, semblava que li feia gràcia veure que tant nosaltes com la seva filla estàvem disfrutant. Ens va dir que dominàvem molt bé els palets, i va especificar que sobretot la Sara xD

Al acabar de sopar ja volia demanar-los que es fessin una foto amb nosaltres però se'ns van avançar, així que ens vam ajuntar i la Yumi-san ens va fer les fotos, i després li va tocar a ella sortir-hi.

Després vam seguir parlant una estona amb l'Aika i ensenyant-li fotos del viatge ja que ella ens va tornar a ensenyar la Sagrada Família, ens va dir que havíem de visitar la lemon island on viu, ja li vam dir que maybe next year. Al cap d'una estona va vindre la Yumi-san preguntant on aniríem l'endemà i al dir-li que cap a Matsumoto ens va dir que si plovia aquella nit no hi hauria autobús (havíem de caminar fins a Tsumago, anar amb bus fins a Nagiso i tren fins a Matsumoto). Immediatament ens va dir que ella ens portaria en cotxe cap a Nojiri, que està després de Nagiso on podíem agafar un tren local cap a Matsumoto, i vam cedir a la proposta.

Al cap d'una estona vam anar a dormir darrere l'Aika i el seu pare que es llevaven molt dora així que ens vam despedir. L'habitaciò donava al jardí amb aigua de fora així que era molt fresca i on hi vam dormir perfectament tot i el soroll de l'aigua que més que molest era agradable.

Aquesta nit va ser una de les situacions en les que fa ràbia no parlar japonès, un altre cop el llenguatge s'interposava entre una conversa amb una gent extremadament agradable.