Fuji aborted :(

Aquest matí ens hem llevat després de veure que no havia passat res, hem recollit tot i marxat cap a l'estació d'autobusos.

Al sortir de casa pel costat del super on acostumem a comprar les coses una dona s'apropava corrent i cridant-nos per darrere. El primer que hem pensat és que era algú de casa la Fenny que ens perseguia per dir-nos que ens havíem deixat alguna cosa, però realment era una treballadora del super que entrava a treballar que el segon dia ens va ajudar una mica perquè sabia una mica d'anglès i hi vam parlar uns minuts. Li hem dit que marxàvem al Fuji ja fins l'agost però potser demà pel matí s'endú una sorpresa, tot i que normalment hi anem de nit perquè tanquen tard i obren d'hora, així tenim l'esmorzar de l'endemà. A més quan s'acosta l'hora de tancar rebaixen els preus de totes les coses preparades que es fan al dia per evitar que es facin malbé fins al 50% :O.

Al arribar a l'estació estaven molt sorry però ens han dit que no hi havia autobusos perquè era very dangerous, així que hem anul.lat la pujada al Fuji definitivament; per sort això no ens impacta la ruta.

Hem hagut de tornar a casa, descarregar i avisar que ens quedàvem una nit més. Després hem improvisat una mica; hem anat a Shinjuku a pujar a un edifici de la zona de gratacels per tindre vistes aèries de Tokyo. El dia ha començat amb cel blau i per la tarda s'ha ennuvolat i plogut, tot i així des d'allà dalt el Fuji no es veia (perquè hi havia núvols al seu voltant). 

Al baixar hem menjat lunch menu per allà entre tots els treballadors, és molt emocionant veure els rius de treballadors moure's pels carrers i estacions, fent cues per creuar o entrar al metro, a més TOTS van vestits igual, camisa blanca i pantaló negre.

Després de menjar hem anat a Odaiba, una illa artificial de la ciutat que ressembla una mica al maremagnum, però a gran escala, amb parcs i passejos molt més epics, un aquàrium, edificis molt moderns majoritàriament de vidre i un tren silenciós de vies elevades. El contrast vidre, tren alt, parc verd i aigua dóna una sensacio de sostenibilitat futurista molt curiosa.

Allà hi ha vàris parcs temàtics, museus i centres comercials entre altres coses (suposo que oficines), a més de fons a l'altra banda del mar hi ha Tokyo, una vista que ajuda a aquesta sensació. S'hi pot arribar creuant el Rainbow Bridge (caminant, carretera o un tren sense conductor que té rodes de goma, el que hem agafat) o amb barqueta. Hi ha molta gent que s'adorm als trens a qualsevol hora i avui el Marc s'ha adormit al costat d'un altre dormidor per fer-li companyia (ell no sap que aquesta foto existeix encara :P). Quan fa calor, com per exemple avui al migdia, la majoria de gent porta un drapet per anar-se aixugant la cara.

Allà a part de donar una volta hem estat al Museu Nacional de Ciència Emergent (medi ambient, robòtica, tecnologia espacial i computacional). Molt complert i interactiu, el Rubén ha entrat a una exposició temporal de merda on s'explicaven els problemes d'aquesta en un futur immediat, els dibuixos que invitaven a entrar-hi no tenien desperdici, i una de les activitats era molt típica de la manera de fer dels japonesos: posar-te un barret d'una caca al cap i tirar-te per un tobogan (vàter) fent tot el recorregut que faria el que portes al cap, amb banda sonora i tot xD

Després hi havia altres coses com representacions dels diferents tipus i formes depenent del que havies menjat, o 3 mostres d'olor (una de caca, una de perfum, i una de caca amb perfum, diu que la de caca amb perfum no era gaire diferent a la de caca... suspicious xD)... si se'n pot dir així; espero que no llegiu això mentre dineu :p Per més preguntes al Rubén que és l'únic que hi ha entrat xD Finalment hem entrat al planetari 3D.

Al sortir al passar per la botiga de records hi havia moltes joguines/gadgets de robots i aparells que funcionaven amb energia solar entre altres coses, i suposem que degut a l'exposició temporal un llibre que parlava de (segurament) curiositats del tema en altres cultures o parts del mòn on hi sortien el caganer i el caga tió :D

Al acabar hem tornat a casa i de camí hem comprat una planta per la Fenny, que ens havia dit que li feia vergonya cobrar-nos per estar un dia extra perquè no havia sigut culpa nostra (tot i que al tornar a l'habitació ja havia netejat!), així que decidíssim nosaltres. I hem decidit pagar-li alguna cosa més la planta.

Demà marxem cap a Kyoto fins el 17,  a veure què tal la connexió per allà!

SPECIAL ISSUE: Negouri Typhoon

Toca post especial ja que aquest esdeveniment ho merix, ho volia fer ahir per la nit però teníem feina. SPOILER ALERT: Ens acabem de despertar i, que nosaltres veiem no ha passat res.

Al arribar a casa de Kamakura al vespre feia bastant de vent i pluja, però res fora del normal, però al arribar a casa la Fenny no ens ho va pintar gaire Funny.

Pel matí vam recordar-li que avui marxàvem, i sembla que es va preocupar per nosaltres. Mentre estàvem sopant (a l'habitació, que volíem descansar), va pujar i ens va dir que li sabia greu però que abans havia entrat a l'habitació per tancar les finestres perquè havia estat preparant la casa per fora amb persianes i cobertura galvanitzada, ja que venia el tifó més gran ever del Japó cap a Tokyo cap a les 3 de l matinada fins el matí, que era d'escala 8 i que mai havia passat així que havia estat preparant la casa contra el vent per si de cas, i que si nosaltres finalment anàvem al Fuji (crec que era una pregunta retòrica xD).

Nosaltres li vam dir que cap problema per entrar i li vaig preguntar que si sabia fins a quina hora més o menys perquè havíem d'agafar un bus, i ens va dir:

- Oh I... I don't think there will be any bus tomorrow ^^' - després de congelar-se 2 segons amb una cara de pànic com la del restaurant però acabant amb una rialla d'histèria surreal  en plan "no sé si m'he explicat bé abans" xD

Aleshores va començar a descriure'na una situaciò bastan apocalíptica explicant-nos que havia anat al super a comprar i estanteries com els de llet i aigua estaven buits, però que no ens preocupèssim perquè ella tenia menjar i ens podia alimentar uns dies xD Li vam preguntar mig en broma si aquí a casa estaríem bé i ens va dir - Sí! Bé... Si la teulada aguanta sí, clar... - però es que ella ho deia en seriously!

Després vam veure al dutxar-nos que al lavabo havia omplert una galleda d'aigua i la banyera estava fins a dalt i coberta, suposem que per si el subministrament fallava.

Vam demanar-li que truqués a la companyia d'autobusos però ja havien tancat, vam preguntar a la Yoshiko si la Fenny estava exagerant perquè havíem seguit les notícies i no ens semblava tan crític a Kanto, i no ens va ser alarmista però tampoc deia que no necessàriament exagerava. Al cap d'una estona mentre miràvem les notícies i parlàvem la Fenny ens va pujar unes bosses de patates fregides, ens va dir que ens podíem quedar més dies pel typhoon si volíem, és molt bona host.

Avui ens hem llevat i no ha passat res, a les 3 m'he despertat i tampoc passava res fora del normal, però suposo que quan vius aquí aquest tipus d'esdeveniments te'ls prens d'una altra manera i contemples les possibilitats, sobretot quan la meteo et parla d'un typhoon històric.

En qualsevol cas ara anem cap al Fuji, us mantindrem informats! Hem de mirar si el typhoon ha afectat a la nostra ruta, sobretot a Okinawa on va ser més fort, i a Nagiso on va generar inundacions que produint un desprendiment al poble es va endur la vida d'un nen de 12 anys.