Fuji aborted :(

Aquest matí ens hem llevat després de veure que no havia passat res, hem recollit tot i marxat cap a l'estació d'autobusos.

Al sortir de casa pel costat del super on acostumem a comprar les coses una dona s'apropava corrent i cridant-nos per darrere. El primer que hem pensat és que era algú de casa la Fenny que ens perseguia per dir-nos que ens havíem deixat alguna cosa, però realment era una treballadora del super que entrava a treballar que el segon dia ens va ajudar una mica perquè sabia una mica d'anglès i hi vam parlar uns minuts. Li hem dit que marxàvem al Fuji ja fins l'agost però potser demà pel matí s'endú una sorpresa, tot i que normalment hi anem de nit perquè tanquen tard i obren d'hora, així tenim l'esmorzar de l'endemà. A més quan s'acosta l'hora de tancar rebaixen els preus de totes les coses preparades que es fan al dia per evitar que es facin malbé fins al 50% :O.

Al arribar a l'estació estaven molt sorry però ens han dit que no hi havia autobusos perquè era very dangerous, així que hem anul.lat la pujada al Fuji definitivament; per sort això no ens impacta la ruta.

Hem hagut de tornar a casa, descarregar i avisar que ens quedàvem una nit més. Després hem improvisat una mica; hem anat a Shinjuku a pujar a un edifici de la zona de gratacels per tindre vistes aèries de Tokyo. El dia ha començat amb cel blau i per la tarda s'ha ennuvolat i plogut, tot i així des d'allà dalt el Fuji no es veia (perquè hi havia núvols al seu voltant). 

Al baixar hem menjat lunch menu per allà entre tots els treballadors, és molt emocionant veure els rius de treballadors moure's pels carrers i estacions, fent cues per creuar o entrar al metro, a més TOTS van vestits igual, camisa blanca i pantaló negre.

Després de menjar hem anat a Odaiba, una illa artificial de la ciutat que ressembla una mica al maremagnum, però a gran escala, amb parcs i passejos molt més epics, un aquàrium, edificis molt moderns majoritàriament de vidre i un tren silenciós de vies elevades. El contrast vidre, tren alt, parc verd i aigua dóna una sensacio de sostenibilitat futurista molt curiosa.

Allà hi ha vàris parcs temàtics, museus i centres comercials entre altres coses (suposo que oficines), a més de fons a l'altra banda del mar hi ha Tokyo, una vista que ajuda a aquesta sensació. S'hi pot arribar creuant el Rainbow Bridge (caminant, carretera o un tren sense conductor que té rodes de goma, el que hem agafat) o amb barqueta. Hi ha molta gent que s'adorm als trens a qualsevol hora i avui el Marc s'ha adormit al costat d'un altre dormidor per fer-li companyia (ell no sap que aquesta foto existeix encara :P). Quan fa calor, com per exemple avui al migdia, la majoria de gent porta un drapet per anar-se aixugant la cara.

Allà a part de donar una volta hem estat al Museu Nacional de Ciència Emergent (medi ambient, robòtica, tecnologia espacial i computacional). Molt complert i interactiu, el Rubén ha entrat a una exposició temporal de merda on s'explicaven els problemes d'aquesta en un futur immediat, els dibuixos que invitaven a entrar-hi no tenien desperdici, i una de les activitats era molt típica de la manera de fer dels japonesos: posar-te un barret d'una caca al cap i tirar-te per un tobogan (vàter) fent tot el recorregut que faria el que portes al cap, amb banda sonora i tot xD

Després hi havia altres coses com representacions dels diferents tipus i formes depenent del que havies menjat, o 3 mostres d'olor (una de caca, una de perfum, i una de caca amb perfum, diu que la de caca amb perfum no era gaire diferent a la de caca... suspicious xD)... si se'n pot dir així; espero que no llegiu això mentre dineu :p Per més preguntes al Rubén que és l'únic que hi ha entrat xD Finalment hem entrat al planetari 3D.

Al sortir al passar per la botiga de records hi havia moltes joguines/gadgets de robots i aparells que funcionaven amb energia solar entre altres coses, i suposem que degut a l'exposició temporal un llibre que parlava de (segurament) curiositats del tema en altres cultures o parts del mòn on hi sortien el caganer i el caga tió :D

Al acabar hem tornat a casa i de camí hem comprat una planta per la Fenny, que ens havia dit que li feia vergonya cobrar-nos per estar un dia extra perquè no havia sigut culpa nostra (tot i que al tornar a l'habitació ja havia netejat!), així que decidíssim nosaltres. I hem decidit pagar-li alguna cosa més la planta.

Demà marxem cap a Kyoto fins el 17,  a veure què tal la connexió per allà!