Ahir pel matí vam anar al centre d'Hiroshima, la ciutat no ens va impressionar gaire i de primeres semblava que la gent anava més a la seva bola.
Vam agafar el tram per anar al Peace Memorial Park des de l'estació; originalment allà s'hi trobava el centre comercial de la ciutat, ara hi ha un parc que conté moltes referències i memorials a l'assassinat en massa del 6 d'agost de 1945.
El que més destaca del parc l'A-Bomb Dome, edifici icònic de la ciutat i catàstrofe que va patir, sent gairebé l'únic element en quilòmetres que va mig aguantar l'explosió i incèndis posteriors. Actualment la ciutat està completament reconstruida i és una moderna metròpolis aparentment com qualsevol altra, és impressionant com s'ha realçat en tan poc temps.
També al parc hi ha el Peace Memorial Museum amb un preu d'admissió de 35 cèntims que demostra el respecte i interès de la ciutat en informar al món sense pensar en els beneficis; dins el museu vam poder veure a més d'un japonès que s'aixugava alguna llàgrima.
Davant el museu, també enmig del parc, hi ha el cenotafi amb un cofre de pedra on s'hi registren els noms de les víctimes mortals degudes al bombardeig independentment de la seva nacionalitat. Encara avui en dia s'hi afegeixen els noms dels hibakusha (grup de persones que van viure l'incident encara vives avui en dia) que moren degut a causes relacionades amb el 6 d'agost de no fa encara 70 anys. Des d'una col.locació molt evident es pot veure l'A-Bomb Dome enmarcat pel cenotafi amb una flama entremig, la flama de la pau, que diuen que cremarà mentre a la terra hi hagi armes nuclears.
Sortint del parc vam anar a dinar a un restaurant "italià" que estava inesperadament bó i on hi tenien free drinks, vam aprofitar per provar el màxim de coses per saber què podíem demanar en un futur sense gaire risc.
Després de dinar vam agafar el tren cap a Nagoya, la capital automobilística de Japó, que també va quedar reduïda a res durant la WWII convertint-se en un objectiu prioritari donat que es va adaptar la infraestructura industrial per a proveir al país d'armament. Després de la guerra es va refer centrant-se en la industria del motor un altre cop i adaptant les carrereres per facilitar la conducció, convertint-se en la 4a ciutat més gran del Japó.
Només hi estàvem de pas per a dormir-hi ja que no tenia cap interès especial per a nosaltres. A més desafortunadament al arribar tard tot el que vam veure va ser un gratacels molt curiós, tots els ponts/carreteres alçades que es creuàven a varis nivells, i puticlubs, bars estranys i locals de massatges suspicious un rere l'altre, amb alguna noia encara més suspicious en alguna cantonada (camp nou style); suposo que el hostel estava en una zona curiosa :p
El hostel sí que no tenia desperdici, l'encarregat havia posat a la web que volia salvar el món, i tot i que en persona no donava aquesta sensació (era una mica pàmfil i no sabia gaire anglès) la casa parlava per si sola. Tot estava decorat d'una forma bastant hippy, sense interruptors sinó detectors de moviment per la llum, i amb instruccions everywhere, a l'entrada teníem 5-6 cubells de brossa per separar.
Semblava que dormíssim en un arbre, a més les habitacions no ventilaven gens la temperatura (cada llit tenia un ventilador), així que la sensació jungla la teníem servida.
El problema dels hostels és que sempre et trobes a gent curiosa d'arreu del món i a vegades la nit s'allarga. Al Rubén ja li va passar a Miyajima i ens va explicar les aventures d'alguns viatgers d'allà; a Nagoya em va tocar a mi, on hi havia, entre uns altres 6, una japonesa professora d'anglès que havia viscut sempre als EEUU amb qui per fi es podia parlar, i un japonès futur professor d'anglès que no havia viatjat gaire i estava flipant tant que inclús prenia apunts i dibuixos de les converses, es va passar fins les 5 de la nit dient "oooooh!", amb una cara extra happy ^_^ i motivadíssim xD
Allà vaig aprofitar per preguntar varis dubtes que teníem, sobretot de comunicació, i apredre alguna curiositat asiàtica com per exemple que als xinesos que no han viscut a la Xina els diuen banana, "yellow outside but white inside" xD
Curiosament semblava que sapiguèssim més de viatjar per Japó i havíem viatjat més que els japonesos d'allà, sempre que li diem a algú que anem a Okinawa se li il.lumina la cara; i si els parles d'alguna tonteria d'Europa t'has de posar les ulleres de sol; aquell noi va prendre més apunts que en tota la carrera :p Mentre erem allà també van entrar dos japonesos un dels quals em va dir que havia estat a Barcelona l'any passat, i ho va demostrar ensenyant-me un d'aquells xiulets que sonen com un ànec que venen pels carrers com les rambles, no entenc per què s'ho va comprar, però menys per què el portava a sobre xD
No comments:
Post a Comment