Arribada a Okinawa

El dissabte ens vam retrobar a Osaka i vam donar unes voltes més per la ciutat fins la nit, i vam agafar l'últim tren cap a l'aeroport d'Osaka Kansai que està a una illa artificial als afores de la ciutat.

El nostre vol sortia a les 7:40 així que vam sopar i dormir al mateix aeroport fins d'hora al matí quan vam agafar l'avió d'una aerolínia que es diu Peach, amb la tarifa Happy Peach xD

Al arribar a l'aeroport el primer que ens vam trobar va ser el caos de les línies de bus (aquí només hi ha bus i taxi). Si fins ara no sabien anglès, en aquesta illa menys. A més aquí anaven a un altre ritme així que l'actitud i ganes de comunicar-se eren completament diferents. Vam anar des de l'aeroport al hostel (pensió) sense gaire problema, o almenys en comparació amb els que vam tindre més endavant. En aquestes illes el millor és llogar un cotxe/moto, però això no ho vam veure clar fins que no hi portàvem unes hores/dies. Vam agafar un pass per tots els busos de l'illa a 5 dies que sortia molt a compte, en 4 busos ja s'amortitzava. Ens dirigíem a Ishigaki, la capital i única ciutat de les illes Yaeyama (el sud d'Okinawa) que és centre de comunicacions d'aquestes i que alberga 45.000 persones de les 50.000 de població total aquí.

Al arribar a la pensió no hi havia molta preocupació per atendre'ns, l'encarregada era a dalt aspirant i no ens sentia així que vaig pujar a avisar-la i es va donar un ensurt que van sentir el crit des de sota xD El no Engrish seguia en peu així que no ens va poder dona gaire informació, l'Engrish staff va arribar al cap d'unes hores i tampoc en sabia així que ens va costar bastant arrancar, organitzar-nos i en general saber que fer a les illes fins que no van anar passant els dies. El lloc estava molt bé tot i que aquí hi feia molta calor i l'habitació se'n ressentia.

Com encara era d'hora vam decidir intentar anar a la platja. Intentar perquè no és evident anar a la platja tot i ser una illa. A Ishigaki hi tenen ports i no hi ha platja cèntrica, a més no totes les platges sempre són adecuades o no estan preparades. A part de tsunamis i typhoons hi ha molt de funny stuff per aquí. Sobretot dins el mar, però fora s'hi poden trobar serps i insectes  dels més perillosos del món però no n'hem vist cap, només una serp marina, un cargol de mar molt odd, i un ratpenat que era gros com un corb dormint penjat però que tot i semblar vampirs mengen fruita.

Això venia perquè a les platges d'aquí hi ha les habu jellyfish, que en comparació amb les d'aquí són molt més verinoses, i el pitjor és que no només floten sinó que es poden moure a 1.6m/s sota l'aigua :| Per reduïr el nombre d'accidents a les principals platges hi posen una zona de safety net aïllada per una xarxa que permet a la gent banyar-se en una zona protegida.

Vam arribar a la platja que teníem més a prop per no perdre gaire temps i va ser molt decepcionant, es poden trobar aigües molt millors al mediterrani, hi havia gent, i teníem un hotel gegant al costat. A més tan la xarxa com el fet que els japonesos es banyin amb roba (suposem que per no cremar-se i/o pudors) treia bastant la gràcia. A més ens va costar arribar perquè no dominàvem els busos i vam haver de caminar, almenys vam fer bus training per no liar-la els següents dies.

A part d'això l'arribada al poble abans d'anar a la platja tampoc va ser gaire espectacular, tot estava tancat, els restaurants obrien a les 5 de la tarda i tancaven a mitjanit, ens va costar molt trobar algun lloc per dinar. Al final vam entrar a un lloc que no hauríem sabut que era obert si no arriba a ser pel gos troll que tenien lligat a la porta per fora amb una camisa hawaiana. El restaurant estava molt ambientat en westerns i inclús les cambreres anaven de cowboy, però era un dramatisme més típic del país, al final va resultar normal i bo.

En definitiva l'arribada a l'illa no va donar-nos moltes facilitats però a partir del segon dia ja vam començar a entendre com funcionaven les coses allà.

Per sopar vam aprofitar a celebrar l'aniversari del Rubén i vam sopar en un restaurant on un cambrer molt energètic ens va ajudar a demanar amb recomanacions, principalment de peixos que pesquen al voltant d'aquestes illes que sembla ser el que mengen més, no tenen gaires opcions :p

Osaka (Tenjin Matsuri) i Koyasan

Sill alive xD Estem escrivint menys perquè Osaka i Okinawa no ho portàvem molt mirat, són llocs on més que visitar coses en concret són de donar-hi voltes i mig descansar per acabar el viatge. A més entre buscar informació i viatges no quedava molt de temps.

A Osaka vaig estar un dia sol ja que volia veure la nit del festival, els altres van anar a Koyasan, muntanya que es va convertir en la "base" principal d'una de les branques del budisme, on al voltant del monestir van sortir més de 100 temples que avui dia composen el místic "poble".

A Koyasan van donar-hi alguna volta i van dormir en un dels temples on els hosts eren els mateixos monjos, (allà es veu que una senyora va fer un horrified molt gran al veure que no parlaven anglès, diuen que potser el més gran, es va quedar congelada sense fer res xD) i hi havia onsen obert 24h. Una experiència similar a la de Tsumago, on també hi tenien sopar i esmorzar èpics, tot i que no els van agradar gaire perquè allá tot és vegà, així que gairebé tot era tofu i algues. Tret del menjar diuen que el lloc era molt maco, tant el temple com l'exterior.

Per Osaka vam visitar, tant sol com junts, inclús algunes coses les vam repetir) l'shrine que teníem al costat de casa que era l'origen, final, i punt clau del festival, el tot a 100 més gran de Kansai on hi tenien coses que mai diries que valen només 100 yen i també coses molt odd (com un cordill amb 2 pinces per lligarte el barret amb la camisa perquè no et voli a l'estil ulleres d'esquiar). Vam passejar bastant per un carrer/galeria que em sembla que fa uns 2km de botigues i restaurants un retre l'altre, a més bastant sovint perquè estava entre la casa i l'estació de tren. També vam visitar els barris centrals més curiosos d'Osaka amb similituds als que ja havíem vist a Tokyo com l'equivalent a Akihabara.

Per tornar d'allà cap a l'estació vam conèixer un noi japonès que vam trobar pel carrer a qui vam preguntar si sabia el camí per anar més per feina i ens va dir que ell també anava allà tot i que també va haver de preguntar i finalment després de seguir-lo caminant en una direcció massa suspicious li vam dir que millor guiàvem nosaltes, al final el vam ajudar nosaltres :| Aquí ens vam dividir i jo vaig anar a casa on la Yuka va agafar massa confiança i em va explicar històries molt odd, vaig fugir cap al matsuri al cap d'una estona que ja havia començat.

Al Tenjin Matsuri treuen el palanquí amb un déu de l'shrine del costat de casa i el passegen pel districte, després el carreguen en una barqueta i el passegen pel riu, i finalment el desembarquen i tornen a l'shrine un altre cop de passeig. Aquesta processó es fa de 3pm a 11pm i inclou extres que segueixen el recorregut, paradetes de jocs i menjar, petards i música i dansa.

Hi ha una foto d'un personatge que es passejava per allà que li feia fotos de lluny i es va anar acostant i quan el tenia davant ens vam quedar mirant fixament i aleshores em va fer PEACE! en plan - fes-me la foto bé va, li vaig fer un parell, em va donar la mà i va seguir caminant en la seva missió d'escampar oddness. En un altre lloc estava ple de gent i una valla amb un policia davant, li vaig preguntar si estava tancat i em va dir que no es podia passar, però al cap d'una estona al veure'm fer fotos em va dir que passés, em va saber greu per la resta de la gent però vaig acabar passant i quedant-me al costat; molt friendly, i una situació semblant es va repetir més tard amb un altre policia.

La Yuka em va deixar estar una nit/dia més for free al preu de més històries odd pel matí però en general va ser un host molt bo. Li vaig preguntad si sabia on venien yukimi o ichigo daifukus i em va dir que me'ls compraria perquè havia de baixar; no en va trobar (òbviament) i va decidir comprar-nos lioneses.

Kanazawa 2/2 i Tenjin Matsuri a Osaka

Com Kanazawa és una ciutat relativament petita ens hem llevat amb la calma per anar caminant a tots els llocs sense pressa.

En principi teníem com a molt 30 minuts fins al lloc més llunyà, però al portar 1h caminant sense veure llocs oberts ni gent, i un entorn una mica suspicious ens hem adonat que ens havíem equivocat. Al menys pel camí hem parat a comprar esmorzar, a la botiga hi havia 2 senyores parlant i els hem preguntat què era un tupper d'allà, ens han dit que okonomiyaki i han especificat que "osaka", al dir-los que "hiroshima style caca" amb signes i ganyotes han començat a riure i ens han preguntat d'on erem, etc., les hem deixat amb conversa per tot el dia (hi ha bastant  rivalitat entre aquests dos estils d'okonamiyaki i estàvem a una zona bastant "osakosa" culinàriament.

Al cap d'unes 2h de caminar perquè sí finalment hem arribat al nostre primer destí, el barri de geishes més popular de Kanazawa, que preservava les cases perfectament en carrerons. Molt a prop d'aquest barri hem passejat per un altre districte de geishes molt més petit però del mateix nivell d'interès.

Per aquesta zona hem pujat a un temple que hi havia allà mateix al costat d'un mirador on hi semblava haver alguna mena de celebració, al arribar ens han donat beguda per sorpresa nostra i ens han convidat a entrar-hi i fer el petit ritual que hi tenien muntat, un dels senyors de l'organització ens ha intentat explicar què  estaven fent i el que havíem de fer, al dir-nos que havien portat una cosa de Koyasan li hem "dit" que anàvem a Koyasan en 2 dies i s'ha emocionat així que ràpidament ha avisat al monjo que rondava per allà amb la bata groga i li ha explicat, com estava ocupat ens ha saludat i ha seguit fent les seves coses. Però l'home motivat encara seguia molt happy i ens ha anat a buscar 5 pamflets d'informació en japonès (perfect!) on suposem que explica el que feien. Un cop dins ens ha anat a buscar una suposada relíquia perquè la toquèssim, i al preguntar-li si podia fer fotos m'ha dit que li fes una foto a l'AJ ja que era qui estava aguantant la reliquia aleshores, tot i que no teníem gaire interès en això ens hem sentit obligats a fer-la, so stronk xD Després m'he quedat a fer la foto que volia fer i al aixecar-me m'he xocat amb el cap amb una làmpara gegant de paper que tenien allà dins i al dir-los que ho sentia m'han dit que ho sentien ells, i alguna cosa més, una senyora d'allá m'ha dit que deien que parlava molt bé japonès (només havia dit una paraula, la que fan servir més xD) i al dir-los que no way ja estava rodejat de japonesos; al dir-me que gràcies els he dit que de res en japonès i han començat a aplaudir i fer "oeeeh!" tots, molt awkard xD

Des d'allà hem començat a baixar direcció a casa i hem passat pel parc central de la ciutat on s'hi troba el castell de Kanazawa amb muralles entre expansions de gespa, i adjunt a aquest el jardí Kenroku-en, considerat un dels 3 millors parcs a Japó, per on hi hem donat una volta que ens ha deixat amb una mica de pressa per marxar ja que el jardí era molt gran.

Sortit del jardí hem passat pel barri samurai on tot i que no hi havia cap de les antigues cases samurai originals era agradable i aconseguia fer sentir història.

Des d'allà hem anat a menjar al costat de "casa" un lloc familiar molt acollidor on alguns pensàvem que havíem demanat un ramen normal i ens han portat un ramen de curry bastant carregat, unexpected però molt bo. Al acabar hem recollit les motxilles i ens hem despedit del Makoto, per correr cap a l'estació a agafar el tren cap a Ōsaka. Els viatges amb tren acostumen a ser sempre plantacions d'arròs amb poblacions.

A Osaka hem arribat el primer dels dos dies del Tenjin Matsuri, el festival més important d'aquí. Al arribar a casa la Yuka m'ha vist i diu:

- Roger?

- Hai!

- (i ella veient el Marc per darrere) - Oh two?

- No... 5

- 5? Oh my god!!! (de mentres els gossets bordant xD)

I s'ha estressat una mica però després s'ha sentit fatal per oblidar part de la reserva, tot i així no hi ha hagut cap problema i tot ha sigut com havíem quedat però no ha parat de disculpar-se.

La casa és perfecte, tenim una planta per a nosaltres i estem JUST a sobre del riu, les paradetes del festival i el recorregut de la desfilada del Tenjin Matsuri.

Després de deixar-ho tot llest i solucionar dubtes a la Yuka em baixat al festival a donar una volta i sopar. Molta gent, paradetes, menjar i calor :D