First contact

Bé, després de sortir de Barcelona bastant justos (segon la bronca borde dels de l'aeroport massa justos) i fer escala a Istambul ja hem arribat a Tokyo, on de moment tots els policies ens han tractat de manera surrealment positiva, tot i que hi hagi un obstacle evident de comunicació (sabíem que no parlaven gaire anglès però no esperàvem que ni a l'aeroport), on al control de policia els va semblar suspicious el lloc on ens allotjàvem pel fet de no ser un hotel.

Des de l'aeroport vam agafar el Narita Express Railway fins a Tokyo després de preguntar a una noia que venia tíquets d'autobús i que ens vam anar trobant després per l'aeroport en llocs on no tocàven i ens corregia convençuda que no arribaríem mai a Tokyo, tot i així ens vam apanyar prou bé tot i que en el moment que el tren es va dividir en dos per anar a destins diferents hem de confessar que vam tindre els nostres dubtes!

Fins aleshores semblava que haguèssim reservat el país per a nosaltres, a l'aeroport estranyament molt poca gent, al tren també... I no va ser fins al transbord a Shinjuku que al passar una cantonada ens vam trobar amb una imatge que ja s'assemblava molt més al que esperàvem amb molts japonesos, majoritàriament joves que sortien de dissabte nit (o tornaven?) agafant el metro.

Finalment vam arribar al lloc ons ens allotgem una mica tard (11pm), una casa privada amb una planta dedicada a nosaltres. El nostre host, la Fenny sembla mostrar preocupació perquè tinguem una bona estada i el lloc ens ha sorprès gratament (inclús ens ha deixat un dispositiu de WiFi portable per aquests dies!) i agraïm poder passar un dies vivint com una família japonesa, tot i que dubto que mai entenguem totes les funcions que sembla tenir el WC (quan tires de la cadena l'aigua que omple la cisterna cau per sobre amb un sortidor per si et vols netejar les mans, molt aprofitat!) xD

Com que vam estar 12h sentats durant l'últim vol, ja amb les claus de casa vam decidir sortir a donar una volta i prendre alguna cosa. El Ruben i jo (Roger) ja vam decdir que ens sortiria a compte viure aquí veient que totes les bicicletes estan aparcades pel carrer i fora les cases sense lligar de cap manera, enveja!

Pel carrer tot ens semblava molt autèntic i japonès, jo almenys tenia la sensació que estava en un escenari on s'havia muntat tot perquè ens ho trobéssim exactament com ens ho esperàvem amb tots els detalls inclosos. Finalment vam trobar un tan guai (almenys per fora) en un carreró que tenia pinta de bar, tot i que no sabem quina pinta tenen els bars xD Ens ho vam estar mirant una estona i tot i que era tard i no posava res vam decidir entrar i preguntar ja que se sentien veus i hi havia llum (no es veia res perquè la porta estava tancada i era d'aquestes opaques com de quadrats de paper. Al treure el cap per la porta vam trobar-nos amb un grup d'unes 8 persones mig menjant/parlant que se'ns van quedar mirant fixament, fins que vam intercanviad un "Hola... Està obert?" amb japonès que no vam entendre. Preguntant més un home ens va començar a dir "endo, endo", fent-nos senyals amb la mà que ens van semblar clarament de "passeu, passeu!", tot i que va ser òbvi quan vam dir "Sí? Uooo!" I vam començarar a entrar tots en plan "bring the midgets in!" i tots els japonesos van començar a cridar en japonès i aixecar-se amb una dona creuant-nos els braços, ara ja sabem que "endo" = "end".

Dos minuts més tard ja vam trobar un altre carrer amb locals que clarament estàven oberts i vam entrar a un que ja vam decidir que serà el nostre lloc habitual en cas de dubte! Hi treballaven una senyora (0 anglès) i un noi (alguna paraula sabia per subsistir), vam demanar beguda i mentre ens miràvem la carta japonesa en plan wtf i sense saber què ni com demanar-ho ens van portar una amanida (free?!). Bàsicament era enciam però crec que mai havíem provat un enciam sol tan bo, tenia una salsa exquisita! Després vam demanar yakitori quedant molt contents de no haver anat a dormir directament, i el Rubén ja va fer un amic que li va dir que anés al lavabo a afaitar-se xD (tot i que ell també portava barba!). L'única pega del lloc és que s'hi podia fumar, per sort estava ben ventilat però és una de les diferències que és una llàstima.

Avui ens llevem ja amb ganes de veure la ciutat de dia, que ahir vam arribar a les 7-8 i ja era fosc a l'aeroport!