Més Kyoto & monetes

Avui hem completat la segona part de Kyoto que teniem programada, al menys gairebé.

Al llevar-nos hem anat directes al temple daurat, aquest sí que ho era i el reflex a l'aigua li donava interès. Llàstima un altre cop que el clima no ens ajudi, i sembla que com a mínim seguirà així una setmana més. Ens hem trobat un tomodachi que tot i el mal temps conservava els colors.

Al costat hi havia un jardí zen que ens ha decepcionat una mica (bàsicament perquè esperàvem una altra cosa pel nom). Tot i així ens hi hem assegut una estona.

Després hem anat a Arashiyama, una zona amb coses a visitar bastant diferents. Hem començat per un bosc de bambú bastant gran i impressionant, inclús s'hi estava fosc. Allà hi havia molts mosquits, però a més hem tingut la sort de trobar un mukade, una escolopendra gegant que està al top d'animals més perillosos del japó, el nostre era un baby mukade.

Al sortir del bosc de bambú hem dinat allà mateix, avuí cadascú ha triat diferent (plats de la zona, curry...). Per aquí l'ou o tamago (truita laminada) sembla molt popular i gairebé tots els plats en tenen, inclús venen snacks en palets pels carrers.

Tot seguit hem anat cap a un parc de monos, un lloc bastant muntanyós on hi ha macacos sueltos amb una caseta a dalt de tot des d'on els pots alimentar des de darrere d'una reixa, però per la resta del parc estan tots sueltos. Jo he preguntat si amb la pluja els veuríem abans d'entrar (havia plogut abans però mentre hem estat allà no ha plogut), i una noia m'ha fet un OK amb la mà i un senyal visual mentre una altra senyora em dia "ANGRY!". Després hem pensat que potser es referia a la càmara, ja que les normes alertaven a mantindre una distància i no tocar-los, no alimentar descontroladament, no mirar-los fixament, i no fer-los fotos. Tot i això després anaven a la seva bola, a veure si a Kamikochi en veiem alguns de 100% salvatges.

Aquí tots els llocs turístics tanquen al voltant de les 5pm... Així que no ens ha donat temps de visitar dos de no tan coneguts que van sorgir de sobte al pla, a veure si en 2 dies podem veure'ls. Doncs hem agafat l'autobús i hem anat cap a Gion, el barri de les geishes, tot i que hi hem arribat tardet i no hi havia gaire moviment; els carrers eren espectaculars, i tot i que és molt complicat veure'n alguna diuen que si tens sort com a molt serà veient com surt de la casa de te cap a un taxi, hi havia bastants taxis així que potser acabarien de treballar al cap de poc temps.

Però hem arribat tard perquè abans d'entrar a Gion ens hem despistat en un shrine de fora, on hi havia una zona festiva (probablement degut al festival) amb molts yatai (paradetes de menjar) tradicionals i alguna altra activitat (pescar peixos amb una xarxa, és molt típic a Japó). Aquí hi havia molt ambient i hem tingut l'oportunitat de provar menjar diferent que ha acabat sent el nostre sopar. El Marc està fent campanya perquè la Sara vagi amb kimono :p

@Lluïsa: Dins els temples a molts no deixen fer fotos, però tampoc acostuma a ser gaire interessant o fotogènic. Acostumen a ser espais molt grans i buits, amb tatami (on hi entrem descalços) i molt oberts per les portes corredisses dels laterals, ja farem alguna foto si podem.