Visita intensa a Kyoto

Inicialment teníem previstos 3 dies de Kyoto ciutat però segurament farem una escapada als afores un dels dies (a part de Nara), així que ens ha quedat la antiga capital japonesa durant més de 1.000 anys i amb més de 2.000 temples i "altars" (shrines) en 2 dies, 1.000 per dia :P

S'ha de dur una bona planificació i triar quins es visitaran i a quins s'entrarà perquè tots els més importants tenen entrada pagada; tot i així hem anat a un ritme que sí que semblava que n'havíem de visitar 1.000!

Només baixar de casa hem anat direcció al temple platejat que tenim al costat, entremig hi havia un dels molts altars on s'hi fan ofrenes i hi hem parat, darrere d'aquest hi havia un cami que pujava al bosc (Kyoto està rodejat de natura i muntanya lleu). Al costat de l'altar hi havia 3 cèrvols que s'han quedat parats al veure'ns i després han tirat camí amunt, una sorpresa agradable de bon matí; més o menys com el cuiner de l'altre dia a Tokyo però aquest cop crec que tenien molta menys por xD

Així hem seguit fins al temple platejat (que no ho és ni ho sembla), i després hem baixat pel passeig dels filòsofs. Ens ha estar plovent tot el dia així que ens estem perdent tots els contrastos de cel blau + jardi + vermell de temples, tot i així caminar per Kyoto o aquest passeig plovent té el seu encant (tot i que es fa difícil fer fotos :( ).

Una altra gràcia de les pluges és que aquí pels carrers amb més vegetació no surten cargols, sinó els crancs! Jo canvio els coloms i escarabats de Barcelona per cèrvols i crancs anytime! xD

Després hem seguit visitant més temples i jardins, bla bla bla. No ens entretenim a explicar temples perquè realment s'ha de veure i tots tenen les seves coses, llegit es faria avorrit. Però després d'anar veient-los tots i passejar pels carrers de Kyoto podem dir que la ciutat té un encant que et transporta molts segles enrere, és un no parar de cases super tradicionals i carrers com els que es veuen a les pel.lícules antigues, i el millor és que no són només els 2 carrers famosets o el casc antic, sinó que és tota la ciutat; casa rere casa podries pensar que són museus o una "villa" museu i realment hi viuen famílies actuals i del més normal. A més la majoria tenen jardins, arbres o plantes que demostren una cura excepcional que segueix l'estètica de tota la ciutat. Òbviament hi ha zones menys clàssiques, hem passat per un carrer fora de la ruta que semblava la meridiana, però tot i així les botigues i alguns edificis intentàven conservar la dignitat i tradicionalitat de Kyoto.

En especial els barris tradicionals conservats de la ciutat eren espectaculars, això sí, molt de turisme tot i que no ens queixem perquè només hem trobar turisme aquí i a algun dels temples més importants, i a més turisme intern, fins ara hem estat bastant sols a tot arreu. A un dels temples d'allà ens han fet unes fotos per un projecte universitari, a veure si ens veiem online! Per tota la ciutat hi ha unes estatues d'un animal suspicious, encara hem d'esbrinar què és i/o què simbolitza.

Hem menjat ramen un altre cop, ahir estava tan bo que no hem pogut resistir, però prometem canviar la dieta ;) El Rubén ha agafat el més picant, és un d'aquests personatges estranys que diu que disfruta amb el picant (no sé a qui vol enganyar aquesta gent xD). El noi que ens atenia al veure'ns amb cara de pussies occidentals ha fet una cara ds shock seguida de teatre de treure foc pels queixals per confirmar, i així ha sigut, s'ha de dir que li han encantat i se'ls ha acabat sense problema, ja deia que mentre el cuiner no sigui coreà cap problema. Al sortir del restaurant algú li havia agafat el paraigua; ha sigut sense voler, això ja teniem present que passaria fa temps. Aquí en època de pluges plou tant que a tot arreu venen uns paraigües blancs i transparents a 2-3€ (que no són pas dolents) que porta gairebé tothom, i quan s'entra als llocs es deixen a un moble especial o se'ls posa una funda de plàstic de paraigua que hi ha a les entrades, era inevitable! Jo estic segur que poca gent té el paraigua que es va comprar inicialment. Per cert, tots van amb bici i paraigua obert, estan fets uns professionals.

Després de les visites hem donat unes voltes per comprar uns adaptadors, finalment a un clon del corte inglès els hem trobat, no hauria sigut possible sense preguntar a un dependent que ha sapigut mantindre la compostura de la situació de pànic. Li hem dit el que buscàvem i ens ha començat a parlar molt (però spam eh?) en japonès mentre ens treia de tot i ens ho explicava tan tranquil... Al acabar li hem fet un senyal per dir-li que no era allò, i spam japonès un altre cop, com si parlés amb la seva dona del seu dia xD I així ha sigut tot, ell somrient i spammejant i nosaltres amb monosílabs i gestos; era l'antagonista del cuiner horripilat.

El centre comercial estava a un dels carrers centrals de la ciutat, on ja estàven muntant les carrosses i altres per preparar-nos el festival del 17! :D

Aquesta nit hem acabat fregits un altre cop (i a sobre ens hem equivocat de parada, ens ha tocat caminar 1km gratuït com que en portàvem pocs... :p) així que com bons estudiants hem anat a comprar i hem sopar a la residència.

El Marc i la Sara han estat amb febre aquests últims dies, per això dormia tant als trens suposo, però ara ja estan bé i a tope! Molt malament per no posar-se màscaretes blanques, era una foto necessària!

@Carlos: Para que veáis que leemos los comentarios, no hemos ido al dorado, este toca en unas horas!

I perdoneu per les fotos a la càmera, a vegades hi ha complicacions i hi ha massa ganes d'ensenyar-les així que abans d'esperar les ensenyem precàriament! :)

Emergency alert i cap a Kyoto

Aquesta nit a les 4:30 ha començat  a sonar el telèfon, com ja és de dia aquesta hora el primer que he pensat és que era l'alarma i he corregut a apagar-la, a més era l'única cosa que podia ser perquè el telèfon estava en silenci. He vist l'hora i he tornat dins el llit tan tranquil, però als caps d'un moment he pensat "Un monent..." i ha sigut quan m'he adonat que les coses no quadraven. He tornat a mirar el telèfon i m'hi he fixat millor, havíem rebut un avís d'alerta d'emergència de tsunami.

Aquí quan hi ha un terratrèmol o tsunami importants ja m'havia explicat algú que tots els dispositius connectats a la xarxa telefònica comencen a sonar a saco per avisar, en aquest cas només ha sigut un perquè els altres estaven en mode avió, però en cas contrari hauria sigut un bon concert de matinada.

Com estava en japonès pensava que potser es referia al tifó Negouri, però he mirat noticies per internet i sembla que hi ha hagut un terratrèmol d'escala 6.8 amb epicentre al mar. El Rubén l'ha notat, els altres dormíem, i tot i que ha sigut més fort que algun dels tremors que hem notat a Barcelona fa anys suposo que això aquí es considera lleu; el que ha fet disparad l'alerta segurament ha sigut que això ha sigut a Fukushima, i tot i que allà tampoc ha sigut exagerat suposo que el centre d'alerta ha estar una mica finger happy al enviar l'emergència a la costa propera, en resum res del que preocupar-se pel que sabem.

Al cap d'unes hores ens hem tornar a llevar, hem tornat a recollir i ens hem tornat a despedir de la Fenny per agafar el shinkansen cap a Kyoto :D I com podeu veure els trens són molt còmodes!

En comparació amb Tokyo és una ciutat, antiga capital de Japó, que té una essència completamet diferent, molt més tradicional i amb un aire antic, estem molt pumped per arribar-hi, tot i que realment estem pumped per tot xD A més arribem en plena setmana de les festes importants de Kyoto, el Gion Matsuri. Ja tenim una llista de restaurants del lloc també! Tot i que al tren hem picat alguna cosa per aguantar fins a la tarda (més que aguantar la gana hem d'aguantar la gula xD).

A Tokyo el transport intern és molt complert, hi ha dues línies principals de metro, Japan Railways i Tokyo Metro, les de la foto, que tot i que tenen bitllets i tarifes incompatibles (per exemple el nostre pass només funciona amb les JR) estan superposades i comparteixen algunes estacions per transbord intern. A part hi ha alguna altra línia privada més, i les d'autobusos i d'altres ferries i railways. Però sembla que a Kyoto el transport és molt més limitat i bastant precari per ser una ciutat de les seves dimensions. Hi ha un parell de línies de metro que creiem que no ens van bé, i principalment autobusos que a part de ser petits i fora del pass, tendeixen a embussar-se en el trànsit.

Al arribar ens hem estat mirant el transport per entendre'l i hem anat cap a l'allotjament. Als autobusos es puja per darrere i es paga al sortir per davant, el conductor porta un micro i tot el que va dient es transmet per altaveu a tot el bus (el gràcies a cada passatger que baixa, etc).

Resulta que estem al campus nord de Kyoto xD Moltes universitats, hospitals i centres mèdics; no estem al centre però sí ben comunicats i a prop de varis punts d'interès, a més estem rodejats de restaurants i botigues de menjar per estudiants, pretty cool. De fet estem en una residència universitària, a habitacions individuals amb tot el necessàri per viure, inclús nevera i WiFi decent! :D Així anem provant diferents lifestyles japonesos. La foto del passadís està feta de nit, sembla més creepy del que realment és, i tot està molt net i cuidat, mai s'esperaria d'una residència d'estudiants.

I com no, ja hem estrenat un dels restaurants per dinar/sopar, hem sortit rodolant d'allà (ramen molt èpic, segurament repetim) xD El cambrer no sabia gaire anglès però estava molt excitat per atendre'ns.

Després hem comprat, rentat roba (i liat a les rentadores de la residència perquè estan en japonès) i preparat recorreguts.

Bona nit!

PD: Ja m'han dit que voleu més fotos de llocs d'aquí així que a part d'anècdotes ja posarem alguna més. Però el menjar no el treurem! :P

Fuji aborted :(

Aquest matí ens hem llevat després de veure que no havia passat res, hem recollit tot i marxat cap a l'estació d'autobusos.

Al sortir de casa pel costat del super on acostumem a comprar les coses una dona s'apropava corrent i cridant-nos per darrere. El primer que hem pensat és que era algú de casa la Fenny que ens perseguia per dir-nos que ens havíem deixat alguna cosa, però realment era una treballadora del super que entrava a treballar que el segon dia ens va ajudar una mica perquè sabia una mica d'anglès i hi vam parlar uns minuts. Li hem dit que marxàvem al Fuji ja fins l'agost però potser demà pel matí s'endú una sorpresa, tot i que normalment hi anem de nit perquè tanquen tard i obren d'hora, així tenim l'esmorzar de l'endemà. A més quan s'acosta l'hora de tancar rebaixen els preus de totes les coses preparades que es fan al dia per evitar que es facin malbé fins al 50% :O.

Al arribar a l'estació estaven molt sorry però ens han dit que no hi havia autobusos perquè era very dangerous, així que hem anul.lat la pujada al Fuji definitivament; per sort això no ens impacta la ruta.

Hem hagut de tornar a casa, descarregar i avisar que ens quedàvem una nit més. Després hem improvisat una mica; hem anat a Shinjuku a pujar a un edifici de la zona de gratacels per tindre vistes aèries de Tokyo. El dia ha començat amb cel blau i per la tarda s'ha ennuvolat i plogut, tot i així des d'allà dalt el Fuji no es veia (perquè hi havia núvols al seu voltant). 

Al baixar hem menjat lunch menu per allà entre tots els treballadors, és molt emocionant veure els rius de treballadors moure's pels carrers i estacions, fent cues per creuar o entrar al metro, a més TOTS van vestits igual, camisa blanca i pantaló negre.

Després de menjar hem anat a Odaiba, una illa artificial de la ciutat que ressembla una mica al maremagnum, però a gran escala, amb parcs i passejos molt més epics, un aquàrium, edificis molt moderns majoritàriament de vidre i un tren silenciós de vies elevades. El contrast vidre, tren alt, parc verd i aigua dóna una sensacio de sostenibilitat futurista molt curiosa.

Allà hi ha vàris parcs temàtics, museus i centres comercials entre altres coses (suposo que oficines), a més de fons a l'altra banda del mar hi ha Tokyo, una vista que ajuda a aquesta sensació. S'hi pot arribar creuant el Rainbow Bridge (caminant, carretera o un tren sense conductor que té rodes de goma, el que hem agafat) o amb barqueta. Hi ha molta gent que s'adorm als trens a qualsevol hora i avui el Marc s'ha adormit al costat d'un altre dormidor per fer-li companyia (ell no sap que aquesta foto existeix encara :P). Quan fa calor, com per exemple avui al migdia, la majoria de gent porta un drapet per anar-se aixugant la cara.

Allà a part de donar una volta hem estat al Museu Nacional de Ciència Emergent (medi ambient, robòtica, tecnologia espacial i computacional). Molt complert i interactiu, el Rubén ha entrat a una exposició temporal de merda on s'explicaven els problemes d'aquesta en un futur immediat, els dibuixos que invitaven a entrar-hi no tenien desperdici, i una de les activitats era molt típica de la manera de fer dels japonesos: posar-te un barret d'una caca al cap i tirar-te per un tobogan (vàter) fent tot el recorregut que faria el que portes al cap, amb banda sonora i tot xD

Després hi havia altres coses com representacions dels diferents tipus i formes depenent del que havies menjat, o 3 mostres d'olor (una de caca, una de perfum, i una de caca amb perfum, diu que la de caca amb perfum no era gaire diferent a la de caca... suspicious xD)... si se'n pot dir així; espero que no llegiu això mentre dineu :p Per més preguntes al Rubén que és l'únic que hi ha entrat xD Finalment hem entrat al planetari 3D.

Al sortir al passar per la botiga de records hi havia moltes joguines/gadgets de robots i aparells que funcionaven amb energia solar entre altres coses, i suposem que degut a l'exposició temporal un llibre que parlava de (segurament) curiositats del tema en altres cultures o parts del mòn on hi sortien el caganer i el caga tió :D

Al acabar hem tornat a casa i de camí hem comprat una planta per la Fenny, que ens havia dit que li feia vergonya cobrar-nos per estar un dia extra perquè no havia sigut culpa nostra (tot i que al tornar a l'habitació ja havia netejat!), així que decidíssim nosaltres. I hem decidit pagar-li alguna cosa més la planta.

Demà marxem cap a Kyoto fins el 17,  a veure què tal la connexió per allà!

SPECIAL ISSUE: Negouri Typhoon

Toca post especial ja que aquest esdeveniment ho merix, ho volia fer ahir per la nit però teníem feina. SPOILER ALERT: Ens acabem de despertar i, que nosaltres veiem no ha passat res.

Al arribar a casa de Kamakura al vespre feia bastant de vent i pluja, però res fora del normal, però al arribar a casa la Fenny no ens ho va pintar gaire Funny.

Pel matí vam recordar-li que avui marxàvem, i sembla que es va preocupar per nosaltres. Mentre estàvem sopant (a l'habitació, que volíem descansar), va pujar i ens va dir que li sabia greu però que abans havia entrat a l'habitació per tancar les finestres perquè havia estat preparant la casa per fora amb persianes i cobertura galvanitzada, ja que venia el tifó més gran ever del Japó cap a Tokyo cap a les 3 de l matinada fins el matí, que era d'escala 8 i que mai havia passat així que havia estat preparant la casa contra el vent per si de cas, i que si nosaltres finalment anàvem al Fuji (crec que era una pregunta retòrica xD).

Nosaltres li vam dir que cap problema per entrar i li vaig preguntar que si sabia fins a quina hora més o menys perquè havíem d'agafar un bus, i ens va dir:

- Oh I... I don't think there will be any bus tomorrow ^^' - després de congelar-se 2 segons amb una cara de pànic com la del restaurant però acabant amb una rialla d'histèria surreal  en plan "no sé si m'he explicat bé abans" xD

Aleshores va començar a descriure'na una situaciò bastan apocalíptica explicant-nos que havia anat al super a comprar i estanteries com els de llet i aigua estaven buits, però que no ens preocupèssim perquè ella tenia menjar i ens podia alimentar uns dies xD Li vam preguntar mig en broma si aquí a casa estaríem bé i ens va dir - Sí! Bé... Si la teulada aguanta sí, clar... - però es que ella ho deia en seriously!

Després vam veure al dutxar-nos que al lavabo havia omplert una galleda d'aigua i la banyera estava fins a dalt i coberta, suposem que per si el subministrament fallava.

Vam demanar-li que truqués a la companyia d'autobusos però ja havien tancat, vam preguntar a la Yoshiko si la Fenny estava exagerant perquè havíem seguit les notícies i no ens semblava tan crític a Kanto, i no ens va ser alarmista però tampoc deia que no necessàriament exagerava. Al cap d'una estona mentre miràvem les notícies i parlàvem la Fenny ens va pujar unes bosses de patates fregides, ens va dir que ens podíem quedar més dies pel typhoon si volíem, és molt bona host.

Avui ens hem llevat i no ha passat res, a les 3 m'he despertat i tampoc passava res fora del normal, però suposo que quan vius aquí aquest tipus d'esdeveniments te'ls prens d'una altra manera i contemples les possibilitats, sobretot quan la meteo et parla d'un typhoon històric.

En qualsevol cas ara anem cap al Fuji, us mantindrem informats! Hem de mirar si el typhoon ha afectat a la nostra ruta, sobretot a Okinawa on va ser més fort, i a Nagiso on va generar inundacions que produint un desprendiment al poble es va endur la vida d'un nen de 12 anys.

2a escapada de Tokyo: Kamakura

Vam decidir deixar Kamakura per avui enlloc de Nikko perquè semblava més descansat i demà volíem estar frescos, però anàvem una mica equivocats, a més avui també ens ha anat plovent.

Kamakura és una petita ciutat al sud de Tokyo, fa 700 anys capital política de Japó, que té tots els punts d'interès repartits per la metròpolis. Hem baixat a l'estació de Kita-Kamakura al costat d'una zona on hi havia temples bastant importants. Tot i ser una ciutat de platja ja ens fèiem una idea de com eren els afores immediats d'aquesta pels jardins i voltants del temple.

Aquí ja han començat les sorpreses, per la zona s'hi passejaven uns insectes voladors gegants, primer pensàvem que potser eren escarabats o cigales, però després hem vist un cartell que ens ho ha aclarit; vespes gegants que després veient-ne alguna de més a prop hem pogut confirmar. No sabem segur si eren suzumebachi però tenien tota la pinta.

Després hem fet un camí que al mapa semblava menys hardcore, per anar d'una altra zona de temples que estava al costat de l'estació on enacara érem fins a l'escultura del budha gegant, però que ha resultat ser un hiking trail on estàvem sols, començava amb un petit bosc de bambú i el reste era una zona molt boscosa com la d'ahir (bosc tropical), tan espessa que ens cobria de la pluja. Però el terra no se'n salvava, estava molt enfangat i relliscava molt, tot i així era molt maco. També hem vist un dramatic chipmunk... tan tan TAAAN! xD

Pel camí hi havia, a part d'un increment en les vespes XXL, alguna parada i desviament a petits temples o punts d'interès, en un en concret es diu que si neteges diners a l'aigua d'allà aquests se't doblaran. El més divertit és que el normal és pensar que la gent hi netejava monedes, però allà hi mullaven els bitllets! Per la nostra experiència els que hi hem netejat de moment se'ls ha quedat el poble en el dinar, suposo que ells també el renten i la deessa Benten els dóna preferència.

Al final del camí hem arribat a sud de la ciutat on hem pogut veure l'impressionant budha gegant (i netejar-nos les bambes :p). Tant avui com ahir vam veure moltes grups d'escoles fent visita als temples; van tots amb uniforme i/o gorra/barret. Quan algú del grup o professor explica alguna cosa tots estan escoltant i al final aplaudeixen (sí, em sembla estrany això xD).

Immediatament després del budha hem entrat al restaurant del davant ja que teníem molta gana; fideus, takoyaki i yakitori.

Després de dinar hem decidit tornar cap a casa ja que aquí els temples i llocs turístics tanquen d'hora (5pm), estàvem cansats i volíem descansar, comprar i preparar el Mt. Fuji de demà, així que hem creuat el poble, hem comprat alguns mini taiyaki de berenar i hem agafat el tren cap a casa! No havíem estat a cap poble coster abans així que hem tingut l'oportunitat de veure totes les indicacions per anar als refugis de tsunami (fins ara només n'havíem vist de terratrèmol que ens semblava més normal).

Demà sortim d'hora cap al Mt. Fuji i no tindrem WiFi almenys durant 1-2 dies, així que potser triguem una mica en donar notícies, fins aviat fans, que llegim tots els comentaris :D