2a escapada de Kyoto: Nara (extra de fotos!)

Avui hem agafat el tren directe a Nara, una ciutat molt agradable de més de 1300 anys que sovint queda eclipsada per Kyoto. Excepcionalment el temps ens ha acompanyat, no hem hagut de treure els paraigües i ha fet sol i calor.

Només arribar hem creuat la ciutat per un dels carrers principals direcció al parc de Nara, de dimensions exagerades i principal atracció en una visita d'un dia. Abans d'entrar al parc hem entrat a un local d'okonomiyaki (normalment es menja com a snack pel carrer, com a la fira de fa dos dies), un plat típic d'Osaka que té una base d'ou remenat amb moltes coses, n'hem demanat alguns de diferents. En aquest lloc teniem una planxa al centre i creiem que t'ho feies tu mateix, però el cambrer ens ha assistit bastant, i a vegades quan anàvem a fer alguna cosa ens deia que no toquèssim res que tornaria en 2 minuts, era bastant troll xD A aquest al dir-li una frase en japonès ha dit - Oh, parles japonès? - Ja estem preparats per quedar-nos aquí :D Tot i que realment és tot gràcies a l'AJ que ens ho va repetint tot cada cop que li preguntem.

Després hem entrat al parc i immediatament hem vist una característica que el diferencia dels altres parcs, en aquest hi ha cèrvols lliures, i no hi ha ni tanques. Òbviament són enviats de déu sagrats.

A les paradetes hi venen unes galetes d'arròs fetes per als fat cèrvols, que es passen el dia menjant-ne, i quan no n'hi ha o bé mengen herba sota l'ombra o bé acosen a la gent o venedors per aconseguir galetes.

Hem estat fent proves i estan molt desenvolupats, si t'acostes a una parada no s'immuten, però només treure els diners et transformes en un magnetocèrvol molt sexy i s'activen cap a tu encara que estiguin a bastants metres. N'hi ha que són bastant impacients i t'empenten amb el morro i les banyes per avisar-te que són allà esperant la galeta per si no els has vist. N'hi havia un de molt bitch que a part d'això feia mossegades, i semblava funcionar-li. Jo m'he fet alguna selfie amb els fans xD I l'AJ el making of.

Realment eren com zombies, si caminaves et perseguien, i al principi només te'n venien un o dos, però en una segons no te n'anodaves i ja notaves que un t'empenyia desde darrere, i et giraves i sense adonar-te'n ja estaves rodejat. Als turistes els feien por perquè al comprar les galetes era qüestió de segons tindre'ls a sobre i molts corrien tirant les galetes i fent sorolls asiàtics xD

Per aquest parc hem estat tota la visita ja que els cèrvols eren funny i el parc immens, a més les altres coses a veure també eren dins el parc, principalment el temple Tōdai-ji, que conté el daibutsu més gran de Japó i que es troba dins l'edifici de fusta més gran del món.

Darrere el buda, una de les columnes tenia un forat (realment era bastant estret) que, segons es deia, si aconseguies esmunyir-t'hi i passar per dins, tindries un futur d'il.lustració; el Marc i jo hem agafat l'assegurança!

Al sortir d'aquest temple hem creuat el parc i el poble un altre cop cap a l'estació, ja que abans d'arribar a Kyoto volíem parar al Fushimi-Inari shrine just abans que es fes fosc.

Aquest lloc de pregaria consta d'un ascens per una muntanyeta on hi ha varis camins i interceccions on aquests estan marcats per uns milers de torii vermelles i estàtues de guineus, a part dels típics templets i altars d'ofrena; molt impressionant.

A dalt se'ns ha fet fosc però la baixada no ha sigut solitària, encara hi havia alguns baixant o inclús pujant (jo m'he creuat amb un pare i dos fills caçant grills amb les xarxesi les gàbies, una parella que s'ha espantat perquè estava al terra fosc amb el trípode, i algun altre penjat). A part al estar al mig del bosc es sentien les granotes, grills, etc. Tot i que de tantes portes semblava que estiguessis en un lloc cobert en gran part del camí.

Al arribar a Kyoto hem sopat a prop de l'estació i després hem anat cap a casa amb l'últim bus, so close :|

Aquesta és l'última nit que passem a Kyoto, demà deixem la residència a les 10am i després d'intentar fer alguna cosa pendent toca veure el que poguem del Gion matsuri, ja que a la tarda haurem de marxar relativament ràpid cap a Hiroshima, si no teniu notícies és que no tenim WiFi, tot i que segurament en tindrem ^^

NOTA: Ahir no vaig poder actualitzar així que avui he pujat els dos dies; el d'ahir el teniu a sota d'aquest (2a escapada de Kyoto).

Fins aviat :D

1a escapada de Kyoto: Kibune & Kurama

Avui ens hem dividit, el Rubén volia donar una volta en bici per Kyoto i els altres hem fet una excursió als afores de la ciutat, així que només puc parlar pels de fora. Però ja ens ha dit que ha fet molta ruta, inclús sortint de Kyoto pel nord. S'ha cremat els braços de tant anar en bici tot i posant-se crema, avui ens ha fet molt bon dia.

Hem agafat un tren que ens ha deixat a l'estació de Kibune. L'estació estava al mig del no res, des d'allà hem caminat uns 20 minuts fins al poble. La zona tenia una vegetació impressionant i estàvem al costat de Kyoto, els dos pobles es trobaven al costat del riu Kibune que resseguia tot el recorregut. Pel camí (carretera) hem vist una serp al bosc.

El poble també estava perdut enmig del bosc amb la carretera pel mig. Al arribar vam veure que l'AJ tenia un leech al turmell, molt disgusting, havíem estat fet broma amb aquests animals tot el viatge perquè també n'havíem llegit cosa i aquest és el típic hàbitat on se'n veuen, no suposen cap perill, però disgusting que et xuclin la sang >_<

Allà hi ha uns restaurants molt típics que tenen unes plataformes sobre el riu, molt frescos amb el soroll del corrent per sota. D'allà hem creuat un pont per començar una petita ruta de muntanya, al creuar dues noies japoneses em van dir alarmades - Hebi!!! O.O - Fent senyals d'S amb la mà. En japonès hebi és serp, i jo estic convençut que havien vist una hebi a la porta i van donar mitja volta, però el Marc diu que potser deien "heavy" que es pronuncia igual que serp i feien les S per marcar el camí. En qualsevol cas vam tirar i tot el que vam veure va ser una sargantana brillant amb cua blava (n'hi havia vàries), i algun insecte raro.

L'excursió acabava entrant per darrere el temple de Kurama, on vam veure que hi ha una espècie de cartró de turisme al Japó on es van estampant els temples que visites (a lo camino de Santiago); passem de fer-ho perquè ja ens hem perdut varies desenes :( Maybe next time.

Kurama era bastant similar a Kibune tot i que hi havia molta menys activitat, gairebé tot estava tancat. Allà vam dinar, vam entrar a un altre onsen (termes, aquesta tenia piscina d'aigua freda per baixar el bullit!) i vam agafar el tren cap a casa. Al tren de tornada vam seure a uns seients que estaven col.locats en la direcció del tren, encarats a una finestra panoràmica, només sortir vam veure un cèrvol a pocs metres i després ens vam adormir tots veient passar el paisatge.

Al arribar a casa vam retrobar-nos amb el Rubén i vam estar parlant/sopant mirant els programes japonesos a la TV; hi feien el temps (on indiquen amb un pal amb una bola groga) i una mena de dibuixos que es diuen sushi town, les 2 coses molt odd xD

Més Kyoto & monetes

Avui hem completat la segona part de Kyoto que teniem programada, al menys gairebé.

Al llevar-nos hem anat directes al temple daurat, aquest sí que ho era i el reflex a l'aigua li donava interès. Llàstima un altre cop que el clima no ens ajudi, i sembla que com a mínim seguirà així una setmana més. Ens hem trobat un tomodachi que tot i el mal temps conservava els colors.

Al costat hi havia un jardí zen que ens ha decepcionat una mica (bàsicament perquè esperàvem una altra cosa pel nom). Tot i així ens hi hem assegut una estona.

Després hem anat a Arashiyama, una zona amb coses a visitar bastant diferents. Hem començat per un bosc de bambú bastant gran i impressionant, inclús s'hi estava fosc. Allà hi havia molts mosquits, però a més hem tingut la sort de trobar un mukade, una escolopendra gegant que està al top d'animals més perillosos del japó, el nostre era un baby mukade.

Al sortir del bosc de bambú hem dinat allà mateix, avuí cadascú ha triat diferent (plats de la zona, curry...). Per aquí l'ou o tamago (truita laminada) sembla molt popular i gairebé tots els plats en tenen, inclús venen snacks en palets pels carrers.

Tot seguit hem anat cap a un parc de monos, un lloc bastant muntanyós on hi ha macacos sueltos amb una caseta a dalt de tot des d'on els pots alimentar des de darrere d'una reixa, però per la resta del parc estan tots sueltos. Jo he preguntat si amb la pluja els veuríem abans d'entrar (havia plogut abans però mentre hem estat allà no ha plogut), i una noia m'ha fet un OK amb la mà i un senyal visual mentre una altra senyora em dia "ANGRY!". Després hem pensat que potser es referia a la càmara, ja que les normes alertaven a mantindre una distància i no tocar-los, no alimentar descontroladament, no mirar-los fixament, i no fer-los fotos. Tot i això després anaven a la seva bola, a veure si a Kamikochi en veiem alguns de 100% salvatges.

Aquí tots els llocs turístics tanquen al voltant de les 5pm... Així que no ens ha donat temps de visitar dos de no tan coneguts que van sorgir de sobte al pla, a veure si en 2 dies podem veure'ls. Doncs hem agafat l'autobús i hem anat cap a Gion, el barri de les geishes, tot i que hi hem arribat tardet i no hi havia gaire moviment; els carrers eren espectaculars, i tot i que és molt complicat veure'n alguna diuen que si tens sort com a molt serà veient com surt de la casa de te cap a un taxi, hi havia bastants taxis així que potser acabarien de treballar al cap de poc temps.

Però hem arribat tard perquè abans d'entrar a Gion ens hem despistat en un shrine de fora, on hi havia una zona festiva (probablement degut al festival) amb molts yatai (paradetes de menjar) tradicionals i alguna altra activitat (pescar peixos amb una xarxa, és molt típic a Japó). Aquí hi havia molt ambient i hem tingut l'oportunitat de provar menjar diferent que ha acabat sent el nostre sopar. El Marc està fent campanya perquè la Sara vagi amb kimono :p

@Lluïsa: Dins els temples a molts no deixen fer fotos, però tampoc acostuma a ser gaire interessant o fotogènic. Acostumen a ser espais molt grans i buits, amb tatami (on hi entrem descalços) i molt oberts per les portes corredisses dels laterals, ja farem alguna foto si podem.