Sunday, 3 August 2014

D'Okinawa a Naha acomanyats de mini typhoon

Dijous ens vam llevar vagos perquè sabíem que marxàvem a més tampoc feia molt bon temps. Jo volia anar al Mt. Omoto (tot i ser el més alt d'Ishigaki eren només 500m) però era perillós anar-hi sol, els busos no coincidien per tornar i no hi havia gaire temps, però segur que és una excursió amb jungla, que tot i que ja n'havíem vist per allà segur que sortia algun soldat perdut d'entre el bosc que encara es pensava que la guerra no habia acabat. Pussies.

Veient que no podíem fer gaire cosa per tornar després i que estàvem lazy ens vam quedar per la ciutat i vam donar voltes i visitar el mercat fins l'hora de dinar.

Després de dinar vam passar per la botiga de records on hi tenien shisa molt guais. Els shisa són un element mitològic d'Okinawa que consta d'una parella de gossos-lleó que estan per totes les illes sobretot a les entradesd dels llocs, el de l'esquerra sempre té la boca tancada per guardar els bons esperits i el de la dreta la té oberta per espantar els dolents, en general acostumen a ser bastant funny. Al costat d'aquesta botiga hi havia una pastisseria on hi feien unes boles plenes d'una nata de vainilla que en vam menjar com una al dia, així que hi vam tornar a entrar abans de marxar perquè estaven boníssimes.




Un noi que treballava a la pensió el dia abans va dir-li al Rubén que hi havia un typhoon que s'estava acostant i que arribava el dia després a marxar, el Rubén li va dir que ens havíem creuat moltes coses però no molt directament, i al sortir de la pensió el noi li va dir que si anàvem a Naha - maybe you meet typhoon - xD

Finalment vam agafar el vol cap a Nara que es va endarrerir uns 20mins però tampoc ens afectava en res, l'staff de l'aeroport al fer el boarding es va posar el barret d'One Piece per alguna promoció, allà van molt bojos amb aquesta sèrie.


Al arribar a Naha (capital d'Okinawa situada en l'illa més gran) la ciutat era bastant curiosa, tot i tenia un toc modern semblava estar una mica desordenada i vella. Potser al haver-hi tant de typhoon i estar al costat del mar és inevitable, o potser vam tindre "mala" sort amb tot el que vam veure ja que a Naha, com a Nagoya, només hi estàvem de pas una nit, i bàsicament a part d'agafar el monorail vam creuar un carrer molt principal i comercial on hi havia el mercat de la ciutat, zona coneguda com la "cuina de Naha", que va començar com un mercat negre des de la WWII i que encara tenia la pinta.

Sobretot pel lloc on vam dormir, molt shady tant "l'hotel" com l'encarregat, l'entrada era com d'una mitja llibreria vella de segona mà mig local bohemi, i el host tenia una cara molt suspicious. El lloc era com una mena de comuna, al creura la "botiga" pujaves una escala i entraves als dormitoris, una espècie de comuna on hi havia japonesos que semblava que vivien allà.



Vam deixar les coses i vam anar a sopar bastant a la vora, i al restaurant ens van tractar super bé, ens miraven i reien entre ells xD Però tots estaven molt pendents inclús els de la cuina deixaven de cuinar per ajudar-nos, i el cambrer amb una cara molt happy estava molt pendent de nosaltres, tan preocupat que semblava nerviós com si estigués fent un examen per tal que estiguessim bé, com molaven ens vam fer una foto amb ells xD Pel que vam veure tan a "casa" com al restaurant tot semblava molt familiar per allà, així que si que tenia pinta de zona black market.


Quan estàvem acabant es veia per la porta una tormenta d'aquestes que del vent plou de costat, i nosaltres al no parar de mirar el cambrer al final ens va mirar happy i rodant el dit va dir - hurricane ^_^ - xD Als japonesos de la taula del costat els va costar sortir i ho feien desperdigats, un gairebé s'emporta el paraigua del Rubén per error, que de fet no era els seu perquè ja li havien agafat/canviat abans, però es va aixecar fent panic ràpid per salvar-lo. Tot i així no lia va servir de gaire perquè al cap d'uns minuts va ser el vent qui el va reclamar xD



Al arribar a casa l'encarregat estava a la "botiga" mirant la TV que tenia a la sala d'estar d'unes 100 polsades (segurament era l'única cosa nova que tenia però a lo grande xD); i sí la sala d'estar estava al mig de la botiga, encara no sé com descriure el local, ens va dir que a vegades allà hi feien concerts també. Ens vam quedar mirant la pel.lícula amb ell i ens va explicar que era Shibamata, una saga molt clàssica de pel.lícules japoneses situades al barri de Tokyo que es va fer famós gràcies a elles. L'home semblava un cinèfil i tenia bastant culturilla, després ens va explicar que havia estat donant voltes per Espanya venent collars pel carrer fa anys... I després d'alguna historieta més, al acabar la pel.lícula vam anar a dormir, tot i que ell es va posar la següent xD





NOTA: Ès diumenge 31 i estem de camí a l'aeroport, tot i que arribem a Barcelona fare 1 o 2 posts que queden de Tokyo tot i ser a casa ja per completar el blog ^^


No comments:

Post a Comment