Al arribar morts de gana vam anar a un restaurant de ramen de davant de casa que portava un bon home gran. Estava molt bo i era molt amable, jo li vaig demanar katsudon que encara no havíem menjat i vaig repetir al cap de dos dies :|
Estàvem sols i l'home ens vigilava atentament mentre menjàvem, i va intentar parlar-nos una mica. Sabia 0 anglès però tot i així ens podíem anar comunicant, inclús va treure un llibre amb un mapa que tenia allà per senyalar-nos coses. Quan vaig tornar al cap de dos dies també vam estar parlant mitja hora i estava eternament agraït. Feia molta gràcia perquè ens deia les frases en japonès moooolt lentament com si així les haguèssim d'entedre millor.
Després de dinar jo vaig anar a fer fotos des de dalt els edificis fins la nit i la resta a Akihabara a comprar stuff. Allà dalt quan ja quedaven 30 minuts per tancar estava fent fotos de nit i un japonès m'espiava, molt suspicious. Quan vaig canviar d'objectiu es va acostar i em va començar a ensenyar fotos que havia fet des d'allà dalt (però ja revelades, i en portava MOLTES piles xD) i des d'altres llocs, no parlava gaire però tot i així 100% jap. Bastant pesat tot i no parlar perquè volia fer fotos però em sabia greu, em sentia com a l'escena de La cena de los idiotas amb les figures de llumins xD
Per culminar-ho em va donar algunes de les fotos de record que ni tan sols m'agradaven però bé... Al final ens van fer fora perquè tancaven -.- I em volia fer el favor de guiar-me tot i que ja sabia el camí. Inclús quan ja ens vam despedir va tornar darrere per tornar-me a guiar a un ascensor que no volia ni agafar però vaig aprofitar per ficar-m'hi i desapareixer xD
Per sopar ens vam trobar tots al yakitori que vam anar el dia que vam arribar al Japó i ja erem uns professionals, vam denanar molta molta amanida epica, segur que pensen que som conills xD
No comments:
Post a Comment