Emergency alert i cap a Kyoto

Aquesta nit a les 4:30 ha començat  a sonar el telèfon, com ja és de dia aquesta hora el primer que he pensat és que era l'alarma i he corregut a apagar-la, a més era l'única cosa que podia ser perquè el telèfon estava en silenci. He vist l'hora i he tornat dins el llit tan tranquil, però als caps d'un moment he pensat "Un monent..." i ha sigut quan m'he adonat que les coses no quadraven. He tornat a mirar el telèfon i m'hi he fixat millor, havíem rebut un avís d'alerta d'emergència de tsunami.

Aquí quan hi ha un terratrèmol o tsunami importants ja m'havia explicat algú que tots els dispositius connectats a la xarxa telefònica comencen a sonar a saco per avisar, en aquest cas només ha sigut un perquè els altres estaven en mode avió, però en cas contrari hauria sigut un bon concert de matinada.

Com estava en japonès pensava que potser es referia al tifó Negouri, però he mirat noticies per internet i sembla que hi ha hagut un terratrèmol d'escala 6.8 amb epicentre al mar. El Rubén l'ha notat, els altres dormíem, i tot i que ha sigut més fort que algun dels tremors que hem notat a Barcelona fa anys suposo que això aquí es considera lleu; el que ha fet disparad l'alerta segurament ha sigut que això ha sigut a Fukushima, i tot i que allà tampoc ha sigut exagerat suposo que el centre d'alerta ha estar una mica finger happy al enviar l'emergència a la costa propera, en resum res del que preocupar-se pel que sabem.

Al cap d'unes hores ens hem tornar a llevar, hem tornat a recollir i ens hem tornat a despedir de la Fenny per agafar el shinkansen cap a Kyoto :D I com podeu veure els trens són molt còmodes!

En comparació amb Tokyo és una ciutat, antiga capital de Japó, que té una essència completamet diferent, molt més tradicional i amb un aire antic, estem molt pumped per arribar-hi, tot i que realment estem pumped per tot xD A més arribem en plena setmana de les festes importants de Kyoto, el Gion Matsuri. Ja tenim una llista de restaurants del lloc també! Tot i que al tren hem picat alguna cosa per aguantar fins a la tarda (més que aguantar la gana hem d'aguantar la gula xD).

A Tokyo el transport intern és molt complert, hi ha dues línies principals de metro, Japan Railways i Tokyo Metro, les de la foto, que tot i que tenen bitllets i tarifes incompatibles (per exemple el nostre pass només funciona amb les JR) estan superposades i comparteixen algunes estacions per transbord intern. A part hi ha alguna altra línia privada més, i les d'autobusos i d'altres ferries i railways. Però sembla que a Kyoto el transport és molt més limitat i bastant precari per ser una ciutat de les seves dimensions. Hi ha un parell de línies de metro que creiem que no ens van bé, i principalment autobusos que a part de ser petits i fora del pass, tendeixen a embussar-se en el trànsit.

Al arribar ens hem estat mirant el transport per entendre'l i hem anat cap a l'allotjament. Als autobusos es puja per darrere i es paga al sortir per davant, el conductor porta un micro i tot el que va dient es transmet per altaveu a tot el bus (el gràcies a cada passatger que baixa, etc).

Resulta que estem al campus nord de Kyoto xD Moltes universitats, hospitals i centres mèdics; no estem al centre però sí ben comunicats i a prop de varis punts d'interès, a més estem rodejats de restaurants i botigues de menjar per estudiants, pretty cool. De fet estem en una residència universitària, a habitacions individuals amb tot el necessàri per viure, inclús nevera i WiFi decent! :D Així anem provant diferents lifestyles japonesos. La foto del passadís està feta de nit, sembla més creepy del que realment és, i tot està molt net i cuidat, mai s'esperaria d'una residència d'estudiants.

I com no, ja hem estrenat un dels restaurants per dinar/sopar, hem sortit rodolant d'allà (ramen molt èpic, segurament repetim) xD El cambrer no sabia gaire anglès però estava molt excitat per atendre'ns.

Després hem comprat, rentat roba (i liat a les rentadores de la residència perquè estan en japonès) i preparat recorreguts.

Bona nit!

PD: Ja m'han dit que voleu més fotos de llocs d'aquí així que a part d'anècdotes ja posarem alguna més. Però el menjar no el treurem! :P

Fuji aborted :(

Aquest matí ens hem llevat després de veure que no havia passat res, hem recollit tot i marxat cap a l'estació d'autobusos.

Al sortir de casa pel costat del super on acostumem a comprar les coses una dona s'apropava corrent i cridant-nos per darrere. El primer que hem pensat és que era algú de casa la Fenny que ens perseguia per dir-nos que ens havíem deixat alguna cosa, però realment era una treballadora del super que entrava a treballar que el segon dia ens va ajudar una mica perquè sabia una mica d'anglès i hi vam parlar uns minuts. Li hem dit que marxàvem al Fuji ja fins l'agost però potser demà pel matí s'endú una sorpresa, tot i que normalment hi anem de nit perquè tanquen tard i obren d'hora, així tenim l'esmorzar de l'endemà. A més quan s'acosta l'hora de tancar rebaixen els preus de totes les coses preparades que es fan al dia per evitar que es facin malbé fins al 50% :O.

Al arribar a l'estació estaven molt sorry però ens han dit que no hi havia autobusos perquè era very dangerous, així que hem anul.lat la pujada al Fuji definitivament; per sort això no ens impacta la ruta.

Hem hagut de tornar a casa, descarregar i avisar que ens quedàvem una nit més. Després hem improvisat una mica; hem anat a Shinjuku a pujar a un edifici de la zona de gratacels per tindre vistes aèries de Tokyo. El dia ha començat amb cel blau i per la tarda s'ha ennuvolat i plogut, tot i així des d'allà dalt el Fuji no es veia (perquè hi havia núvols al seu voltant). 

Al baixar hem menjat lunch menu per allà entre tots els treballadors, és molt emocionant veure els rius de treballadors moure's pels carrers i estacions, fent cues per creuar o entrar al metro, a més TOTS van vestits igual, camisa blanca i pantaló negre.

Després de menjar hem anat a Odaiba, una illa artificial de la ciutat que ressembla una mica al maremagnum, però a gran escala, amb parcs i passejos molt més epics, un aquàrium, edificis molt moderns majoritàriament de vidre i un tren silenciós de vies elevades. El contrast vidre, tren alt, parc verd i aigua dóna una sensacio de sostenibilitat futurista molt curiosa.

Allà hi ha vàris parcs temàtics, museus i centres comercials entre altres coses (suposo que oficines), a més de fons a l'altra banda del mar hi ha Tokyo, una vista que ajuda a aquesta sensació. S'hi pot arribar creuant el Rainbow Bridge (caminant, carretera o un tren sense conductor que té rodes de goma, el que hem agafat) o amb barqueta. Hi ha molta gent que s'adorm als trens a qualsevol hora i avui el Marc s'ha adormit al costat d'un altre dormidor per fer-li companyia (ell no sap que aquesta foto existeix encara :P). Quan fa calor, com per exemple avui al migdia, la majoria de gent porta un drapet per anar-se aixugant la cara.

Allà a part de donar una volta hem estat al Museu Nacional de Ciència Emergent (medi ambient, robòtica, tecnologia espacial i computacional). Molt complert i interactiu, el Rubén ha entrat a una exposició temporal de merda on s'explicaven els problemes d'aquesta en un futur immediat, els dibuixos que invitaven a entrar-hi no tenien desperdici, i una de les activitats era molt típica de la manera de fer dels japonesos: posar-te un barret d'una caca al cap i tirar-te per un tobogan (vàter) fent tot el recorregut que faria el que portes al cap, amb banda sonora i tot xD

Després hi havia altres coses com representacions dels diferents tipus i formes depenent del que havies menjat, o 3 mostres d'olor (una de caca, una de perfum, i una de caca amb perfum, diu que la de caca amb perfum no era gaire diferent a la de caca... suspicious xD)... si se'n pot dir així; espero que no llegiu això mentre dineu :p Per més preguntes al Rubén que és l'únic que hi ha entrat xD Finalment hem entrat al planetari 3D.

Al sortir al passar per la botiga de records hi havia moltes joguines/gadgets de robots i aparells que funcionaven amb energia solar entre altres coses, i suposem que degut a l'exposició temporal un llibre que parlava de (segurament) curiositats del tema en altres cultures o parts del mòn on hi sortien el caganer i el caga tió :D

Al acabar hem tornat a casa i de camí hem comprat una planta per la Fenny, que ens havia dit que li feia vergonya cobrar-nos per estar un dia extra perquè no havia sigut culpa nostra (tot i que al tornar a l'habitació ja havia netejat!), així que decidíssim nosaltres. I hem decidit pagar-li alguna cosa més la planta.

Demà marxem cap a Kyoto fins el 17,  a veure què tal la connexió per allà!

SPECIAL ISSUE: Negouri Typhoon

Toca post especial ja que aquest esdeveniment ho merix, ho volia fer ahir per la nit però teníem feina. SPOILER ALERT: Ens acabem de despertar i, que nosaltres veiem no ha passat res.

Al arribar a casa de Kamakura al vespre feia bastant de vent i pluja, però res fora del normal, però al arribar a casa la Fenny no ens ho va pintar gaire Funny.

Pel matí vam recordar-li que avui marxàvem, i sembla que es va preocupar per nosaltres. Mentre estàvem sopant (a l'habitació, que volíem descansar), va pujar i ens va dir que li sabia greu però que abans havia entrat a l'habitació per tancar les finestres perquè havia estat preparant la casa per fora amb persianes i cobertura galvanitzada, ja que venia el tifó més gran ever del Japó cap a Tokyo cap a les 3 de l matinada fins el matí, que era d'escala 8 i que mai havia passat així que havia estat preparant la casa contra el vent per si de cas, i que si nosaltres finalment anàvem al Fuji (crec que era una pregunta retòrica xD).

Nosaltres li vam dir que cap problema per entrar i li vaig preguntar que si sabia fins a quina hora més o menys perquè havíem d'agafar un bus, i ens va dir:

- Oh I... I don't think there will be any bus tomorrow ^^' - després de congelar-se 2 segons amb una cara de pànic com la del restaurant però acabant amb una rialla d'histèria surreal  en plan "no sé si m'he explicat bé abans" xD

Aleshores va començar a descriure'na una situaciò bastan apocalíptica explicant-nos que havia anat al super a comprar i estanteries com els de llet i aigua estaven buits, però que no ens preocupèssim perquè ella tenia menjar i ens podia alimentar uns dies xD Li vam preguntar mig en broma si aquí a casa estaríem bé i ens va dir - Sí! Bé... Si la teulada aguanta sí, clar... - però es que ella ho deia en seriously!

Després vam veure al dutxar-nos que al lavabo havia omplert una galleda d'aigua i la banyera estava fins a dalt i coberta, suposem que per si el subministrament fallava.

Vam demanar-li que truqués a la companyia d'autobusos però ja havien tancat, vam preguntar a la Yoshiko si la Fenny estava exagerant perquè havíem seguit les notícies i no ens semblava tan crític a Kanto, i no ens va ser alarmista però tampoc deia que no necessàriament exagerava. Al cap d'una estona mentre miràvem les notícies i parlàvem la Fenny ens va pujar unes bosses de patates fregides, ens va dir que ens podíem quedar més dies pel typhoon si volíem, és molt bona host.

Avui ens hem llevat i no ha passat res, a les 3 m'he despertat i tampoc passava res fora del normal, però suposo que quan vius aquí aquest tipus d'esdeveniments te'ls prens d'una altra manera i contemples les possibilitats, sobretot quan la meteo et parla d'un typhoon històric.

En qualsevol cas ara anem cap al Fuji, us mantindrem informats! Hem de mirar si el typhoon ha afectat a la nostra ruta, sobretot a Okinawa on va ser més fort, i a Nagiso on va generar inundacions que produint un desprendiment al poble es va endur la vida d'un nen de 12 anys.

2a escapada de Tokyo: Kamakura

Vam decidir deixar Kamakura per avui enlloc de Nikko perquè semblava més descansat i demà volíem estar frescos, però anàvem una mica equivocats, a més avui també ens ha anat plovent.

Kamakura és una petita ciutat al sud de Tokyo, fa 700 anys capital política de Japó, que té tots els punts d'interès repartits per la metròpolis. Hem baixat a l'estació de Kita-Kamakura al costat d'una zona on hi havia temples bastant importants. Tot i ser una ciutat de platja ja ens fèiem una idea de com eren els afores immediats d'aquesta pels jardins i voltants del temple.

Aquí ja han començat les sorpreses, per la zona s'hi passejaven uns insectes voladors gegants, primer pensàvem que potser eren escarabats o cigales, però després hem vist un cartell que ens ho ha aclarit; vespes gegants que després veient-ne alguna de més a prop hem pogut confirmar. No sabem segur si eren suzumebachi però tenien tota la pinta.

Després hem fet un camí que al mapa semblava menys hardcore, per anar d'una altra zona de temples que estava al costat de l'estació on enacara érem fins a l'escultura del budha gegant, però que ha resultat ser un hiking trail on estàvem sols, començava amb un petit bosc de bambú i el reste era una zona molt boscosa com la d'ahir (bosc tropical), tan espessa que ens cobria de la pluja. Però el terra no se'n salvava, estava molt enfangat i relliscava molt, tot i així era molt maco. També hem vist un dramatic chipmunk... tan tan TAAAN! xD

Pel camí hi havia, a part d'un increment en les vespes XXL, alguna parada i desviament a petits temples o punts d'interès, en un en concret es diu que si neteges diners a l'aigua d'allà aquests se't doblaran. El més divertit és que el normal és pensar que la gent hi netejava monedes, però allà hi mullaven els bitllets! Per la nostra experiència els que hi hem netejat de moment se'ls ha quedat el poble en el dinar, suposo que ells també el renten i la deessa Benten els dóna preferència.

Al final del camí hem arribat a sud de la ciutat on hem pogut veure l'impressionant budha gegant (i netejar-nos les bambes :p). Tant avui com ahir vam veure moltes grups d'escoles fent visita als temples; van tots amb uniforme i/o gorra/barret. Quan algú del grup o professor explica alguna cosa tots estan escoltant i al final aplaudeixen (sí, em sembla estrany això xD).

Immediatament després del budha hem entrat al restaurant del davant ja que teníem molta gana; fideus, takoyaki i yakitori.

Després de dinar hem decidit tornar cap a casa ja que aquí els temples i llocs turístics tanquen d'hora (5pm), estàvem cansats i volíem descansar, comprar i preparar el Mt. Fuji de demà, així que hem creuat el poble, hem comprat alguns mini taiyaki de berenar i hem agafat el tren cap a casa! No havíem estat a cap poble coster abans així que hem tingut l'oportunitat de veure totes les indicacions per anar als refugis de tsunami (fins ara només n'havíem vist de terratrèmol que ens semblava més normal).

Demà sortim d'hora cap al Mt. Fuji i no tindrem WiFi almenys durant 1-2 dies, així que potser triguem una mica en donar notícies, fins aviat fans, que llegim tots els comentaris :D

1a escapada de Tokyo: Nikko

Ja hem fet tots els must see de Tokyo, així que avui hem anat a Nikko, excursió a un poble amb una zona que és patrimoni de la humanitat.

Ha sigut el primer dia que hem agafat un Shinkansen (tren bala), van a 250-300km per hora, més o menys com el tifó Neoguri del que ens heu estat informant tots, gràcies! La familia Tazawa i el Sungho també ens mantenen al dia ja que la premsa internacional sembla més preocupada per si hi ha centrals nuclears per la zona! Japó és un pais amb una cultura de transport totalment centrada en els trens, que tenen classificats segons els tipus i subtipus.

Al agafar el metro per arribar a una estació principal de Shinkansen ens hem trobat amb l'hora punta per anar a treballar, el primer tren que ha arribat anava MOLT MOLT ple, de fet la gent sobresortia i s'apretava, nosaltres ho hem intentat però no hem aconseguit entrar, i si no arriba a ser per la pressió de les portes els últims que entraven d'esquena per anxovar-se millor tampoc ho haurien aconseguit.

Al següent com estàvem davant de tot fent cua sí que hi hem entrat. Aquí les cues són molt respectades i se'n fan a tot arreu, a les andanes el tren para col.locant-se d'acord amb les pintades del terra, i la gent que ha de pujar al tren té marcat on i com ha de fer la cua per pujar a X vagó, i el tipus de vagó que és.

És fa cua inclús per creuar un pas zebra. L'altre dia vam trobar la cua més gran que hem vist fins ara, encara no sabem per a què era però està clar que arriba a ser per un restaurant i l'hauríem fet, semblava molt worth it xD Al final de la cua hi havia com un establiment de comprar loteria (hi posava coses com CHANCE i lotto). La cua era de vàris centenars de persones (jo no descartaria que arribèssin a 1000). I era tan llarga que molestava massa a la vorera, entrades d'altres establiments i inclús creuava algun pas zebra. Per evitar massa molèstia a la resta de gent que no feia cua, estava dividida en trams d'unes 100-150 persones, ajudada per cons i cintes, i vàris policies en cada tram regulaven la transferència de persones entre tram i tram, res a veure amb el saló de la infància xD

Tornant als trens, el sistema és fàcil i molt actiu però pot resultar en confusió amb tant de tren, tipus de tren, opcions, canvis, etc. Hi ha una app/web molt coneguda aquí, Hyperdia; és impressionant, li dius d'on a on has d'anar, en quina data (hora i minuts), i alguna opció més si la desitges (per exemple nosaltres posem rutes de Japan Rail Pass only) i et retorna vàris recorreguts suggerits ordenats per temps amb tots els trens a agafar, transbordaments, temps i durades de tots els trams i inclús el número d'andana on s'agafen.

La Sara s'ha menjat uns tros de síndria groga al tren que va comprar ahir convençuda de que era pinya (realment era igual), el més divertit és que els altres troços de fruita que va comprar eren pinya per variar una mica xD

Nikko és molt maco, és un poble on hem tingut temperatura fresca però encara en màniga curta (pel temps núvol), el poble creix bàsicament al llarg d'una carretera que hi creua amb cases a banda i banda sense crèixer gaire cap a l'interior. Hi ha edificis bastant curiosos i macos sobretot si es té en compte que són habitatges, però l'atractiu més gran es troba al final i afores d'aquest al parc natural. Una zona molt boscosa i frondosa amb vegetació molt gran i verda. Pel parc es desenvolupaven vàris camins que anàven de temple en temple, dels quals n'hem entrar a un i a un jardí.

De tornada hem baixat pel carrer del poble un altre cop buscant un lloc per menjar. Realment l'ha triat la pluja perquè estàvem caminant tan tranquils quan hem començat a sentir alguna cosa que ens venia per darrere cada cop més ràpid fins que instantàniament ens ha caigut una tormenta de gotes gegants d'aquestes que si estàs 5 segons sota ja estàs xop.  Hem entrat a menjar a un restaurant on les parets, sostre i inclús algun moble estaven completament coberts de notes, papers i similars de molts dels visitants que hi havien tingut, la majoria viatgers (el Marc hi ha deixat una T-10 :D). El menjar estava molt bo, encara no sabem què li fan a la carn perquè quedi tan tendre.

Al sortir del restaurant ja no plovia tant però s'ha mantingut una pluja que no requeria impermeable però que encara (nit) no ha parat.

El viatge amb tren també ha sigut agraït, hem vist arrossars i a més he pogut escriure el text del blog que sinó ho he de fer mentre tots s'han adormit, a més és una oportunitat extra de descans que sinó no parem de caminar.

Tot i que avuí hem descansat bastant perquè després de dinar hem anat a un onsen (bany natural) de Nikko una bona estona. A la Sara l'hem tingut abandonada al de dones ja que no eren mixtes, però diu que sentia l'escàndal igual així que segur que no ens ha trobat a faltar ;p

Al tornar a Tokyo més tard hem anat a menjar sushi a un lloc que no era espectacular pel que fa el peix, tot i que estava molt bo igualment (ens vam mimar massa les últimes 2 nits de sushi), a més com teníem fotos, estava en anglès i era barat ens obria moltes opcions a provar coses noves :D El millor d'aquest lloc era el restaurant en si; et sentaves davant una pantalla tàctil amb tot el que necessitaves per sopar (inclús te verd en pols i aixeta d'aigua calenta personal). A la pantalla tenies tots els plats que podies demanar i anaves triant (com a molt en grups de 3 per no col.lapsar l'autopista), quan demanaves els plats no te'ls portava ningú, davant teniem dues carreteres de sushi volador que sortien de la cuina i es paraven davant teu amb els teus plats, i quan apretaves el botó la plataforma que els portava marxava per agafar més plats i servir algú altre. Tot el que anaves demanant s'acumulava a una targeta que al sortir portaves per pagar.

Si demanaves alguna cosa especial (com cervesa, o si se t'havia acabat alguna cosa), era apretar el botó i la mà del cambrer et sortia per darrere instantàniament, tot molt ràpid, i això que crec que hi havia més de 70 taules (totes individuals).

A la pantalla a vegades sortia un dibuix d'una nena que jugava a pedra-paper-tissora on podies escollir quina mà jugar, si la guanyaves et feien un descompte del 10% :O Tot i que a mi no em va sortir mai, als altres sí, concretament al Rubén 3 cops!

Jardins i restaurants

Konichiwa! ( ^ _ ^ )

Avui ha fet molt bon dia, hem estat per Ginza, una zona (i carrer) moderna, de gratacels i molt ressemblant a la 5th avenue de Nova York, amb totes les botigues típiques (Prada, Gap, Zara...). Com no ens interessaven gaire aquests locals hem intentat buscar el LEGO Store, i al no trobar-lo hem optat per preguntar. Pensàvem que al dir LEGO ens entendrien aquest cop, però tampoc ha sigut així, la noia no ho sabia, i ha preguntat a una venedora que estava regant a l'altra banda del carrer, aleshores aquesta tampoc ho sabia i ha optat per creuar el carrer, again, i preguntar a un noi que estava carregant caixes. Al final cap d'ells sabia on era (ni anglès), així que un altre cop hem mobilitzat i preocupat un carrer per res, típic. És una llàstima perquè es nota que els sap molt de greu no poder ajudar-nos i ho intenten i donen tot per intentar fer-nos un favor i fer-nos sentir bé.

Al final del carrer de Ginza hi havia un jardi (sobretot de pins) on hi hem entrat, exageradament ben cuidat com és costum. Aquí hi hem estat una bona estona ja que no era precisament petit. Era un lloc curiós perquè per una banda emetia molta tranquilitat i natura, però per sobre els arbres per les 4 bandes sobresortien gratacels per tot arreu.

Des del jardí hem caminat cap a Tsukiji que estava al costat, concretament al mercat de peix de Tokyo (mercat de peix directament pescat, no pas a públic general). No hem vist peix però tampoc ho esperàvem perquè erem bastant conscients que no eren les 4 del matí. Just allà hem entrat a un bar/restaurant de sushi on es podia menjar el peix del pròpi mercat. Allà per sort el noi que hi havia fora parlava una mica d'anglès i ens ha pogut explicar/dibuixar el peix dels plats tot i que precisament just en aquest local no teniem problemes per demanar. Tot i això era un noi bastant divertit tot i que tots ho són. A dins hem menjat en barra i hem tingut molta sort de seure aliniats, el menjar estava molt bo (tot i que veníem amb el llistó molt alt del Sungho i el Ko (bàsicament era sashimi, molts tipus/parts de tonyina, salmó, eriçó de mar i alguna altra cosa).

Dues cambreres que ens han atès eren super simpàtiques, allá tothom treballa amb MOLTA energia, la jove molt kawaii, i la més gran ens preguntava d'on erem i al dir-li que de Barcelona i que ella respongués que venia molta gent d'aquella zona (des de Portugal a Itàlia), li hem dit que a Barcelona també hi venien molts japonesos; finalment s'ha delatat i ens ha dit que hi havia estat... i visitat la Sagrada Familia.

Des d'allà hem tornat a caminar cap al parc/jardí imperial de Tokyo (la zona verda més gran que es veu al centre a l'obrir un mapa), on s'hi troba el palau imperial on no ens hi hem pogut acostar perquè estava tancat. Estàvem bastant cansats així que allà ens hem quedat al parc estirats i descansant una llarga estona.

Al fer-se fosc vam tornar a Shibuya a veure si trobàvem alguna cosa per menjar, i la vam tornar a liar una mica. En un carrer principal ple de restaurants vam entrar a un que no sabien gens d'anglès. A la primera planta hi havia la cuina i barra típiques amb gent menjant-hi, i a la segona planta quatre taules. Al entrar per la porta de baix un dels cuiners ens va mirar i es va posar blanc, al veure'ns ens va preguntar amb molt de pànic quants erem i al dir-li que cinc i veure que cap de nosaltres era japonès es va horroritzar tant que va sortir de la zona de cuina i vindre cap a nosaltres i veure com solucionava el problema (que nosaltres no aconseguíem veure). La seva cara a l'entrar no tenia desperdici, semblava que es sentís com si un déu l'haguès castigat enviant-nos al seu restaurant. Ens va pujar a dalt i ens va asseure, allà hi havia una cambrera que ens va acomodar i donar la carta (vam entendre que era la de drinks però tampoc ho tenim clar, teniem 3 cartes i encara no sabem si estàvem mirant la de postres (normalment els números estan en nombres romans però allà ni així).

Al cap d'una estona va a tornar a pujar el cuiner horroritzat i jo crec que entre cambrera i cuiner vam estar uns 20 minuts per entendre aquesta informació: per la nit només es pot menjar un menú de 1.800yen i el bol que volíem era només de dinar. Nosaltres volíem només menjar un plat ràpid i la Sara no tenia gana així que ens sabia super greu que ens entaulessin i servissin només per això, ja que vèiem que la resta de taules estàven reservades (nosaltres erem cinc en una de quatre). Vam intentar de dir-los que a la barra ens anava bé però la comunicació era impossible, així que veient que era molt complicat entendre'ns i que segurament els suposava un problema que ocupessim una taula els vam intentar dir que ens sabia greu però que no passava res i que millor marxàvem. Al veure que dèiem això el cuiner va aturar-se un segon i immediatament va dir-nos que aquesta nit era special i va insistir que ens faria el plat del migdia sense cap problema (però que mengéssim quickry kurasai, crec que tenia por de la influència que poguèssim causar a les altres taules xD) inclús van portar un bol per si la sara i el marc s'ho volien partir. El tracte excel.lent com sempre i el menjar boníssim (de fet era oyakodon, que consisteix simplement en arròs, ou i pollastre però aquí qualsevol cosa per simple que sigui està molt ben cuinada).

Al sortir volíem deixar propina però no sabíem si seria contraproduent ja que aquí es poden enfadar/ofendre al deixar propina, així que després de donar-li voltes vam decidir que millor no per si de cas, on encara podrien arribar a pensar que ens pitorrejàvem.

Després vam anar al súper i cap a casa (obren a les 10am però per sort tanquen a les 12 de la nit). Aquí la fruita és MOLT cara així que en mengem tímidament; normalment una peça com una poma o prèssec pot costar 2-3€, això sí, són gegants.