Creuant la vall de Kiso i estada èpica a Otsumago

Avui diumenge ens hem llevat d'hora per anar cap a la vall de Kiso, una zona molt rural i tradicional de Japó per on passa el Nakasendo, una ruta de transport i comerç molt antiga que comunicava Tokyo amb Kyoto.

Al sortir del hostel hem vist el motivat amb qui havia estat parlant per la nit i encara estava a tope. A Nagoya és únic un esmorzar on compres la beguda i et porten varis plats "for free" però era d'hora i havíem de fer via així que no ho hem provat. De camí a l'estació hem pogut escoltar MOLTES cicades alhora, tan hardcore només ho havíem escoltat en un bosc abans, i tot i que teníem un riu davant el hostel era curiós enmig de la ciutat. El tren ens ha portat fins a Nakatsugawa, on hem agafat un autobús cap a Magome.

La vall de Kiso es basa en cultius d'arròs, i post towns que apareixen enmig del Nakasendo i alhora al voltant del riu que creua la vall. Aquests pobles servien de refugi, descans i aprovisionament als qui havien de fer el Nakasendo, i Magome és una visita habitual.

Tots els pobles que vam veure per la zona (especialment Magome i Tsumago) eren del mateix estil, unes poques casetes de fusta resseguint el camí que majoritàriament oferien menjar, nit o un te o snack per descansar, rodejats d'horts, petites piscines per a guardar el peix fresc, arrossars i panells de fusta per a penjar-hi cartells de notícies.

Vam deixar les bosses a l'oficina d'informació de Magome perquè ens les portessin a Tsumago i molt amablement ens les van deixar directament al lloc on dormíem, i un cop fet això vam fer el tram de Nakasendo de 9km que anava de Magome a Tsumago (2-3h).

El camí/excursió era molt entretingut, creuava el riu vàries vegades i també molts poblets de 4 cases literalment. Cada 500-1000m hi havia una campana que els locals demanaven als que feien la ruta que toquessin per mantindre els óssos apartats del camí.

En aquesta zona el tifó de fa una setmana va afectar bastant, encara vam veure algun desperfecte amb avisos de perill. A mig camí vam passar per davant d'un minshuku (guest house tradicional) on al saludar l'home que la mantenia ens va dir que entréssim a descansar, i ens va donar te, caramels i umeboshi. Li vam dir que no portàvem diners però ens va dir que cap problema; al marxar vam escriure al llibre de visites i vam deixar la voluntat.

Abans d'arribar a Otsumago ens vam desviar uns metres per mirar unes cascades que hi havia per allà, vam estar temptats de banyar-nos gran part del camí. Otsumago és un d'aquests conjunts de quatre cases que anàvem trobant-nos pel camí que està a 2.2km de Tsumago, nosaltres havíem de dormir allà. Al arribar al nostre minshuku vam veure les bosses i vam saludar a l'home que el portava (s'encarregaven ell, la seva dona i la mare d'un dels 2). No parlaven anglès per variar, però ens anàvem entenent; ens va dir que ell marxava a Matsumoto (i no el vam tornar a veure, llàstima perquè havia llegit que explicava històries interessants), i que a les 6:30 estaria llest el sopar. Al quedar encara 4h lo vam dir que anàvem a Tsumago i tornàvem per sopar i ens va dir que estiguéssim llestos abans per banyar-nos. Vam aprofitar per donar-los les gràcies perquè aquell matí havien trucat a la Yoshiko per saber si arribaríem, ja que aparentment s'havien cancel.lat els trens després del nostre.

Vam anar a Tsumago i vam donar una volta, era com Magome però un pèl més tradicional i tranquil. Allà vam descansar una estona, semblava haver-hi un grup escolar d'estudiants de fotografia (potser no, però anaven tots amb càmeres guais), i una noia ja feia estona que ens feia fotos ninja des de lluny, però 3 nois es van acostar al banc del Marc, l'AJ i la Sara i els van preguntar si els feia res que els fessin una foto, van acceptar i no van trigar gens en recular 2m, i ajupir-se, seure i girar-se fent unes 50 fotos per segon cadascú, molt famous xD Meanwhile... quan ja acabaven jo i el Rubén vam veure que 2 senyors vestits formalment (no eren estudiants) ens havien plantat un trípode uns metres a l'esquerra amb una càmera ja de vídeo i bastant més guai enfocant-nos directament. En general no hi ha gaire turisme occidental al Japó pel que hem vist, però en aquesta zona és encara menys comú així que suposem que van aprofitar per aconseguir material exòtic per la campanya de turisme (al cap de 2 dies era la festa anual de Tsumago).

Al tornar al minshuku ens va rebre la dona, Yumi-san, i vam veure com la "iaia" recollia el futur sopar de l'hort. Hi havia dos guests japonesos més, una noia i el seu pare. La noia, Aika, sabia una mica d'anglès i em va dir que fa un any havia estat a Barcelona i em va ensenyar el fons de pantalla del telèfon (Sagrada Família...), el pare no tenia n'idea d'anglès i era el típic que ens feia spam en japonès com si l'entenguéssim, depèn de quines coses l'Aika ens les traduïa. Vam descansar una estona fins que ens van preparar el bany i ens vam anar dutxant/banyant i posant la yukata.

Immediatament després del bany el sopar ja era a taula i vam seure, el Rubén cansat del tatami va veure el pare de l'Aika amb mini cadira i no va dubtar en menjar like a boss. L'Aika i el seu pare eren a la taula del costat i ens van esperar abans de provar el sopar, vam brindar tots junts (kanpai!) i vam començar. La taula estava plena de plats però tot i així la Yumi-san ens n'anava portant més. Tot estava exquisit, i a més teníem molt de menjar i molt diferent; mentre menjàvem anàvem intercanviant algunes paraules amb l'Aika.

Quan ens van portar el peix (que també l'havien agafat de les piscines/riu d'allá fora) ens va mirar des de l'altra taula i va vindre a ensenyar-nos com es treia l'espina i menjava amb palets sense que li diguéssim res (de fet encara no havíem ni intentat començar-lo). Al acabar d'explicar i treure tots l'espina es va quedar asseguda a la nostra taula per menjar amb nosaltres però suposo que al cap d'un moment es va adonar que havia deixat al seu pare sol i va tornar, tot i que ell ens observava feliç, semblava que li feia gràcia veure que tant nosaltes com la seva filla estàvem disfrutant. Ens va dir que dominàvem molt bé els palets, i va especificar que sobretot la Sara xD

Al acabar de sopar ja volia demanar-los que es fessin una foto amb nosaltres però se'ns van avançar, així que ens vam ajuntar i la Yumi-san ens va fer les fotos, i després li va tocar a ella sortir-hi.

Després vam seguir parlant una estona amb l'Aika i ensenyant-li fotos del viatge ja que ella ens va tornar a ensenyar la Sagrada Família, ens va dir que havíem de visitar la lemon island on viu, ja li vam dir que maybe next year. Al cap d'una estona va vindre la Yumi-san preguntant on aniríem l'endemà i al dir-li que cap a Matsumoto ens va dir que si plovia aquella nit no hi hauria autobús (havíem de caminar fins a Tsumago, anar amb bus fins a Nagiso i tren fins a Matsumoto). Immediatament ens va dir que ella ens portaria en cotxe cap a Nojiri, que està després de Nagiso on podíem agafar un tren local cap a Matsumoto, i vam cedir a la proposta.

Al cap d'una estona vam anar a dormir darrere l'Aika i el seu pare que es llevaven molt dora així que ens vam despedir. L'habitaciò donava al jardí amb aigua de fora així que era molt fresca i on hi vam dormir perfectament tot i el soroll de l'aigua que més que molest era agradable.

Aquesta nit va ser una de les situacions en les que fa ràbia no parlar japonès, un altre cop el llenguatge s'interposava entre una conversa amb una gent extremadament agradable.

Visita a Hiroshima i de nit per Nagoya

Ahir pel matí vam anar al centre d'Hiroshima, la ciutat no ens va impressionar gaire i de primeres semblava que la gent anava més a la seva bola.

Vam agafar el tram per anar al Peace Memorial Park des de l'estació; originalment allà s'hi trobava el centre comercial de la ciutat, ara hi ha un parc que conté moltes referències i memorials a l'assassinat en massa del 6 d'agost de 1945.

El que més destaca del parc l'A-Bomb Dome, edifici icònic de la ciutat i catàstrofe que va patir, sent gairebé l'únic element en quilòmetres que va mig aguantar l'explosió i incèndis posteriors. Actualment la ciutat està completament reconstruida i és una moderna metròpolis aparentment com qualsevol altra, és impressionant com s'ha realçat en tan poc temps.

També al parc hi ha el Peace Memorial Museum amb un preu d'admissió de 35 cèntims que demostra el respecte i interès de la ciutat en informar al món sense pensar en els beneficis; dins el museu vam poder veure a més d'un japonès que s'aixugava alguna llàgrima.

Davant el museu, també enmig del parc, hi ha el cenotafi amb un cofre de pedra on s'hi registren els noms de les víctimes mortals degudes al bombardeig independentment de la seva nacionalitat. Encara avui en dia s'hi afegeixen els noms dels hibakusha (grup de persones que van viure l'incident encara vives avui en dia) que moren degut a causes relacionades amb el 6 d'agost de no fa encara 70 anys. Des d'una col.locació molt evident es pot veure l'A-Bomb Dome enmarcat pel cenotafi amb una flama entremig, la flama de la pau, que diuen que cremarà mentre a la terra hi hagi armes nuclears.

Sortint del parc vam anar a dinar a un restaurant "italià" que estava inesperadament bó i on hi tenien free drinks, vam aprofitar per provar el màxim de coses per saber què podíem demanar en un futur sense gaire risc.

Després de dinar vam agafar el tren cap a Nagoya, la capital automobilística de Japó, que també va quedar reduïda a res durant la WWII convertint-se en un objectiu prioritari donat que es va adaptar la infraestructura industrial per a proveir al país d'armament. Després de la guerra es va refer centrant-se en la industria del motor un altre cop i adaptant les carrereres per facilitar la conducció, convertint-se en la 4a ciutat més gran del Japó.

Només hi estàvem de pas per a dormir-hi ja que no tenia cap interès especial per a nosaltres. A més desafortunadament al arribar tard tot el que vam veure va ser un gratacels molt curiós, tots els ponts/carreteres alçades que es creuàven a varis nivells, i puticlubs, bars estranys i locals de massatges suspicious un rere l'altre, amb alguna noia encara més suspicious en alguna cantonada (camp nou style); suposo que el hostel estava en una zona curiosa :p

El hostel sí que no tenia desperdici, l'encarregat havia posat a la web que volia salvar el món, i tot i que en persona no donava aquesta sensació (era una mica pàmfil i no sabia gaire anglès) la casa parlava per si sola. Tot estava decorat d'una forma bastant hippy, sense interruptors sinó detectors de moviment per la llum, i amb instruccions everywhere, a l'entrada teníem 5-6 cubells de brossa per separar. 

Semblava que dormíssim en un arbre, a més les habitacions no ventilaven gens la temperatura (cada llit tenia un ventilador), així que la sensació jungla la teníem servida.

El problema dels hostels és que sempre et trobes a gent curiosa d'arreu del món i a vegades la nit s'allarga. Al Rubén ja li va passar a Miyajima i ens va explicar les aventures d'alguns viatgers d'allà; a Nagoya em va tocar a mi, on hi havia, entre uns altres 6, una japonesa professora d'anglès que havia viscut sempre als EEUU amb qui per fi es podia parlar, i un japonès futur professor d'anglès que no havia viatjat gaire i estava flipant tant que inclús prenia apunts i dibuixos de les converses, es va passar fins les 5 de la nit dient "oooooh!", amb una cara extra happy ^_^ i motivadíssim xD

Allà vaig aprofitar per preguntar varis dubtes que teníem, sobretot de comunicació, i apredre alguna curiositat asiàtica com per exemple que als xinesos que no han viscut a la Xina els diuen banana, "yellow outside but white inside" xD

Curiosament semblava que sapiguèssim més de viatjar per Japó i havíem viatjat més que els japonesos d'allà, sempre que li diem a algú que anem a Okinawa se li il.lumina la cara; i si els parles d'alguna tonteria d'Europa t'has de posar les ulleres de sol; aquell noi va prendre més apunts que en tota la carrera :p Mentre erem allà també van entrar dos japonesos un dels quals em va dir que havia estat a Barcelona l'any passat, i ho va demostrar ensenyant-me un d'aquells xiulets que sonen com un ànec que venen pels carrers com les rambles, no entenc per què s'ho va comprar, però menys per què el portava a sobre xD

Sortida de Kyoto i Miyajima (Hiroshima)

Ahir dijous 17 vam passar l'últim dia a Kyoto i vam acabar a Hiroshima, on hi tenim WiFi però vam arribar molt tard i vaig fer el vago tot i que va ser un dia basfant tranquil.

A Kyoto era el Gion Matsuri, que ens vam perdre perquè pensàvem que era a les 6pm quan realment l'acte principal va ser a les 9am, very sad.

Vam estar organitzant-nos i al final vam aconseguir quadrar trens, autobusos i reserves per apurar fins tard, i el reste de matí i migdia vam donar unes voltes per Kyoto. Concretament pel mercat de menjar del centre, que és gegant, i després pels carrers principals.

El mercat era molt actiu i a gairebé tot arreu es podia provar i comprar per menjar allà mateix. Nosaltres ja havíem sopat aixi vam picar poc. Pel centre del merca, tot i ser estret, i un mercat, van desfilar un grup de gent fent un aldarull pel festival.

Després vam donar voltes pels carrers comercials del voltant i vam veure un Cat Cafe. Allà demanes un te o similar, i també tens una carta de gats d'on has d'escollir quin dels gats que tenen vols que et donin perquè et faci companyia aquella estona, molt molt odd.

Des d'allà vam anar a la zona de festival del Gion Matsuri perquè tot i que la gran actuació havia sigut a les 9, de 6 a 7 deien que hi havia una altra més reduïda de tancament. I així va ser; a la zona hi havia molta gent però no era res exagerat com havia de ser (pel matí sí), i la desfilada tot i que interessant i que vam tindre oportunitats de veure coses (organització, indumentària, una geisha...)  es va endarrerir fent-nos esperar una mica i tenint en compte el tren i hostel, i tampoc va ser tan èpic. Constava d'una introducció bastant bàsica i dos grups que carregaven la seva ofrena carrer avall, cridant, ballant i saltant.

Finalment vam agafar el shinkansen cap a Hiroshima (fent escala a Osaka). De Kyoto a Osaka hi ha 60km i vam trigar 10-15 minuts O_O

Al hostel ens van rebre a les 11pm... Bastant tard però no ens van posar cap problema, ens van donar una habitació molt gran amb 5 futons, gairebé privat, aire acondicionat i molt silenciós. La "decoració" (cartella d'informació) no té desperdici, típica de hostel. Aquí parlen anglès perfectament, tot i que la noia que ens va atendre anava una mica massa contenta quan vam arribar, segurament estava fent temps amb alguns guests fent cerveses xD

Avui divendres 18 ens hem llevat per anar a Miyajima, realment estem a Hatsukaichi al costat d'Hiroshima i just al davant de Miyajima, a 1min del ferry que hi arriba en 10mins. Miyajima és una illa sagrada davant d'Hiroshima, que realment es diu Itsukushima tot i que és popularment coneguda per l'altre nom. Allà es troba una de les vistes més escèniques de Japó que podreu veure al final, però abans ens hem passejat per l'illa que tenia una ressemblança als nostres pobles costers, però només pel que fa botigues i carrers perquè al ser una illa sagrada aquí també hi tenien cèrvols i semblaven molestar més que els altres. A part de fer harass a les botigues a la sara li han mossegat la samarreta i a mi m'han mossegat/mig robat un mapa després d'escorcollar-me que ha mantingut als gaijins (guiris) japonesos entretinguts.

En aquesta illa hi havia molta cuina local tradicional, ostres gegants per tot arreu i cuinades de vàries maneres pels carrers (en restaurant i com snack), altres snacks de marisc, i un dolç molt típic d'allà en forma de fulla que es feien de principi a fi amb unes màquines/robot molt curioses.

Hem visitat el temple més important d'allà (Daisho-in) i tot i ser gratuït és possible que hagi sigut un dels més, si no el que més, interessants. Era gran i tenia moltes parts diferents i totes curioses. A l'entrada hi havia una zona amb 500 estàtues de budes tots diferents i alguns inclús de divertits, més amunt hi havia una cova amb vàries reliquies molt cuioses, un estanc amb una cambra amb varis budes dins cadascun destinat a una funció, una campana gegant que es podia tocar, i a dalt de tot un temple funcional on hi hem pogut veure alguna pregària budista que algun local havia demanat. El monjo cantava i tocava vàris instruments que ressonaven per tot el complexe, bastant impressionant.

Aquí hem fet alguna foto de l'interior, normalment hi ha el tarami on la gent hi seu (en aquest cas hi havia cadires però és el primer cop que les veiem), portes corredisses a l'exterior, i a la part de davant, tancat però visible, una zona sagrada bastant fosca. A més hi havia mini budes repartits per tota la zona.

Després del temple hem anat a dinar, tots hem demanat diferent i el Rubén ja s'ha cansat de seure en tatamis :p

Tot dinats hem pujat al Mt. Misen una muntanya de només 535m però que no deixa de ser la més alta de l'illa, convertint-se en un altre punt d'importància religiosa, confirmat pels temples i dedicatòries que anàvem trobant pel camí de 2h d'escales de pedra de l'any de la Quica japonesa mentre pujàvem. Ara ja podem dir que SEGUR que hem vist una suzumebachi perquè de pujada se'ns ha acostat una, soroll d'helicòpter, mida descomunal, taronja característic i se li podia identificar la cara perfectament mentre volava, sense ulleres! :O També hem vist els típics llangardaixos, amb un que tenia una cua especialment blava brillant.

Quan hem baixat ens hem quedat una estona mirant la torii gegant i flotant que marca l'entrada a l'illa, tot i que no té perquè flotar, això depén de la marea que va pujant i baixant (al arribar estava baixa, abans de pujar al Mt. Misen alta, i al baixar, baixa un altre cop).

El Rubén és molt sibarita i ja va vindre amb la idea de provar Fugu i carn de Kobe. De moment no havíem trobat res però al hostel parlant amb un dels encarregats, el Yoshi, ha pogut veure que havia trobat el guy of guys de Japó. Li ha comentat que li podia aconseguir Fugu i carn molt barat perquè coneixia (pel que he entès) un dels proveïdors professionals d'un restaurant. Ha fet the call i ha sortit amb bici a buscar el menjar, i al cap d'una estona ja li estava preparant el bento box per demà. No només això sinó que a més s'ha presentat amb alguns extres, en definitiva tenia: carn de Kobe, fugu, anago (conger eel - anguila), kuma (bear - ós) i balena de Hokkaido.

Molt fishy en tots els sentits, i no sabem com de legal xD Però ha (hem) provat el menjar i algunes de les coses són wtf-delicious. Per informació, el fugu és un peix mortalment verinós de menjar que s'ha de saber tallar per un expert (ha de tindre la llicència). Per obtindre la llicència/habilitat s'ha de fer un entrenament molt rigorós de 7 anys.

Avuí hem sopat uns fideus freds molt bons que el Yoshi ha preparat al hostel!

Demà anem a visitar Hiroshima i després anirem cap a Nagoya, des d'on comença la madness week de Kiso valley, és molt probable que allà no tinguem Wifi, així que alguns dies no hi haurà notícies, fins aviat!