Caminant per Kamikochi

Kamikochi significa "on els déus van decendir" i pels paisatges que vam veure és un nom encertat. És una petita vila de muntanya de l'estil de Chamonix situada a uns 1.500m als alps japonesos i que viu de l'excursionisme. A diferència de Catalunya on a aquestes alçades la vegetació comença a disminuir aquí es manté frondosa, verda intensa i vàriada fins a com a mínim 2.500m que nosaltres poguéssim comprovar. L'aigua del riu no podia ser més cristal.lina.

Tot i que quan vam arribar estava molt buit, Kamikochi acostuma a estar massificat ja que és un popular punt de partida per fer excursions amb paissatges molt macos, temperatures baixes (agradables a l'estiu) i d'accés molt limitat fora de 2 mesos a l'any. A més gairebé totes les excursions des d'allà són planetes així que la gent gran, pel que vam veure, al Japó és molt excursionista. Aquí hi podíem trobar óssos i monos, però no vam veure res :( Els excursionistes anaven amb campanetes a la motxilla per espantar els óssos.

Nosaltes teniem pensat anar a alguns llacs i ponts però després de preguntar a l'epic advisor vam decidir fer l'única excursió d'un dia que hi havia des de Kamikochi, el Mt. Yakedake (焼岳, muntanya cremant).

Quan vam començar feia una mica de fred però al cap d'una estona amb el sol més amunt i havent caminat ja vam estar més còmodes, però fins que no vam marxar de Kamikochi el jersei ens l'anàvem posant i treient. La pujada era molt pronunciada i contínua sense baixades ja que havíem de fer 1.6km de desnivell en menys de 6km de camí, en alguns llocs inclús hi havia escales per superar trams massa inclinats.

L'excursió era molt variada, començava amb un camí pel costat del riu, seguia a través d'un aiguamoll, creuava bosc-jungla (escales i ponts), i al final uns prats alts de plantes molt altes des d'on ja veiem Kamikochi des de dalt, i altres serres dels alps que estàven nevades (des de Kamikochi ja havíem vist algun corredor amb neu).

Una de les gràcies del Mt. Yakedake és que és un volcà actiu, pel que quan ja s'està arribant a dalt de tot es poden veure sortidors de fumeroles o gasos volcànics, on el terra está calent i amb sofre i que fan l'olor característica a ous podrits, amb un petit estany al cràter.

Mentre pujàvem ens anaven preguntant d'on erem i molts japonesos havien estat a Barcelona, la majoria gent bastant gran, un en concret va parlar amb el Marc:

- Que viviu aquí?

- No, som de Barcelona

- Oh Spain, i que feu aquí?

- Estem de vacances

- De vacances... Quant de temps? (aquí el senyor ja va començar a fer cara de shock)

- 1 mes

- (senyalant el pic des de mig camí): Esteu de vacances... 1 mes... i veniu aquí?... (I aleshores va començar a riure a saco xD).

A partir d'aquest punt ens mirava i senyalava el pic com per intentar dir alguna cosa més però suposo que no li sortien les paraules així que va donar la volta i va seguir baixant partint-se el cul mentre nosaltres tornàvem cap amunt.

El Rubén també es va trobar una parella de japonesos que li van dir "ohhh que ràpid vas!" i al arribar a dalt van demanar de fer-se una foto amb ell xD

Nosaltes a dalt també vam demanar a un grup de gent que ens fes una foto, i ens en vam fer dues, aleshores una de les senyores del grup li deia alguna cosa a una altra mentre feia el símbol de la victoria amb els 2 dits de la mà mirant-nos, com dient-li - Que raros aquests que no fan PEACEEEE amb les mans al fer-los una foto, així que quan ja ens anaven a tornar la càmera els vam dir que ens en fessin una més japanese style (els japonesos, tot i que crec que és una costum bastant asiàtica quan es fan una foto no importa quina situació sigui sempre fan això amb les mans xD).

Vam baixar i al arribar a Kamikochi al migdia estava a rebentar de gent, nosaltres estàvem cansats i morts de gana, així que vam anar al restaurant-menjador-botiga que estava tancat la nit anterior, i el restaurant JA tornava a estar tancant (jo no sé quin horari fan aquesta gent...). La cambrera ens va dir que ens esperèssim un moment que preguntava i finalment ens van dir que passéssim (és el local del país que ens ha fet més favors segur). Al cap d'una estona mentre menjàvem sols va passar l'encarregat d'ahir a la nit per davant i vam saludar-lo amb pokerface :|

Després de dinar vam agafar uns autobusos per sortir de Kamikochi cap a Takayama on hi passaríem el següent dia que ens van anar molt bé per descansar. El primer que havíem d'agafar es va omplir però en tenien un altre darrere per si no hi cabíem.

Finalment vam arribar a Takayama, molt agraïts que el hostel estigués a 5mins de l'estació i que fos un lloc excel.lent, hi ha hotels (no hostels) bastant pitjors.

Ens hi vam dutxar, vam descansar-hi una estona i pel vespre vam sortir a sopar. Vam trobar un kaitensushi relativament a prop on ens vam poder posar les botes ^^ En aquest demanaves el plat que volies amb la pantalla i te'l posaven a donar voltes sobre un pedestal de plat amb propietari, quan estava a 1 metre de la taula la pantalla sonava amb una animació, si no l'agafaves el baixaven del pedestal perquè seguís donant voltes perquè qui volgués l'agafés. Al final et comptaven els plats per saber el que havies de pagar, els vam donar feina :D

Esmorzar èpic, crazy bus i camí a Kamikochi

Ens llevem i immediatament ens posen l'esmorzar a taula, que va ser molt semblant al sopar, també ens anaven portant més plats a mida que menjàvem, i va ser igual de bo; hauríem repetit però estàvem molt plens.

Al acabar de menjar vam recollir i la Yumi-san ja ens estava esperant amb el cotxe, juntament amb la seva filla i el seu cotxe. Nosaltres vam entendre que la nit anterio ens deia que ens portaria amb el cotxe de la seva filla però sembla que ens deia era  que anirien ella i la filla amb els 2 cotxes, i la va avisar perquè vingués a portar-nos expressament. Li vam preguntar si li devíem alguna cosa però va dir que no... finalment vam pujar per marxar, no sense intentar entrar al seient del conductor (davant a la dreta) acostumat a Barcelona, al veure la iaia sentada a l'esquerra (ella també venia) vaig pensar que conduïa ella, no em va estranyar després d'haver-la vist amb l'arada a l'hort, però la Yumi-san va començar a dir - no no no! - quan vaig veure el volant, devia pensar que a sobre de taxi li volíem conduir el cotxe xD

Al passar per Nagiso, on hauríem agafat el bus, la Yumi-sa va senyalar el desprendiment mortal que va haver-hi fa una setmana al Marc i la Sara, i era bastant impressionant. Al arribar a Nojiri ens vam despedir i donar les gràcies mil cops, elles a nosaltres també i no van marxar fins que el nostre tren va arribar, dient-nos adeu des del cotxe amb la mà.

Vam agafar el tren cap a Matsumoto, on hi vam passar mig dia passejant pels carrers, dinant-hi, comprant provisions per Kamikochi, i visitant el castell. Avui era fesiu a tot Japó però no vam notar res d'especial.

Matsumoto és una ciutat amb tradició muntanyera i és base de sortida de diferènts destins d'excursions, nosaltres vam agafar el dentetsu d'allà fins a Shin-Shinashima, des d'on sortia el nostre bus a Kamikochi, i va ser un bon espectacle (al pujar vam trobar un moneder a un seient que vam donar a un encarregat que ens va fer 100 reverències que tocava amb el nas al terra, quan el bus va sortir encara el vèiem per la finestra fent-nos reverències des de fora xD). La carretera era d'estreta com una carretera estreta d'un carril de les nostres habituals, a diferència que aquesta era de dos carrils, a més era un no parar de corbes molt tancades i túnels, ja en línia recta el bus s'havia de parar completament per si passava un cotxe en sentit contrari a 1cm per banda, imagina doncs en un túnel on per entrar has de fer un gir de 90 graus. Qualsevol gir suposava envaïr el carril contrari, quan era possible el bus s'apartava per deixar passar la cua que generava darrere, la majoria de trànsit era de busos en ambdós sentits i hi havia bastant de trànsit. Ens havíem d'aturar cada 2x3 per deixar passar, en alguns túnels per entrar hi havia tan poca visibilitat que anava avançant de cm en cm per veure si podia entrar, i en alguns on intentava entrar més ràpid ens vam endur algun ensurt, va haver 3 frenades, una en concret, que, a part de nosaltres, les motxilles de dalt van sortir endavant xD Va haver-hi un moment que si no arriba a ser per un gir d'últim instant ens hauríem menjat par del bus que venia de cara, tot plegat molt funny, una gran conductora.

Al arribar a Kamikochi les temperatures ja eren bastant més baixes, hi havia un home amb una armilla que posava Advisor d'uns 80 anys mínim a qui vam intentar demanar informació del temps i una excursió que volíem fer però tret de l'armilla no sabia gens d'anglès, a més era un d'aquests que et comença a parlar en japonès com si l'entenguèssis i no callava, al final va avisar a una noia i ens va explicar una mica millor.

Tot seguit vam anar al càmping on havíem reservat una tenda, estranyament l'encarregat tampoc sabia anglès però aquí no hi havia gaire a explicar, ens va portar al lloc, ens va dir que triéssim tenda i ens vam instal.lar.

Després vam tornar per preguntar si hi havia algun "restaurant" obert al company de l'encarregat i ens va dir que no, havíem previst a Matsumoto i vam comprar fideus instantànis així que li vam preguntar si podíem escalfar aigua a algun lloc fent-li senyals (en principi a gairebé qualsevol lloc tenen aigua calenta, aigua i te gratis), i va dir - oh ramen, ramen, hai un moment, seguiu-me -. El vam seguir però la cosa ja pintava malament... ens va obrir el restaurant que havien tancat, i des de dins la botiga que també estava tancada, i es va posar a la caixa esperant... :| Òbviament ens vam veure obligats a comprar-li fideus perquè el què havia comportat el malentès ens va saber greu, així que vam comprar fideus i després vam poder fer servir l'aigua que tenien allà al costat. O almenys ho vam intentar, perquè per si no ens havien fet prou favors avui encara l'encarregat ens va agafar tots els bols i va preparar els fideus i l'aigua ell...

Al acabar de sopar vam anar a la tenda a dormir, ja que tot i que eren les 8 ens havíem de llevar d'hora per anar d'excursió, però no abans sense fer un muntatge per fer-nos una foto, amb making off :D

Creuant la vall de Kiso i estada èpica a Otsumago

Avui diumenge ens hem llevat d'hora per anar cap a la vall de Kiso, una zona molt rural i tradicional de Japó per on passa el Nakasendo, una ruta de transport i comerç molt antiga que comunicava Tokyo amb Kyoto.

Al sortir del hostel hem vist el motivat amb qui havia estat parlant per la nit i encara estava a tope. A Nagoya és únic un esmorzar on compres la beguda i et porten varis plats "for free" però era d'hora i havíem de fer via així que no ho hem provat. De camí a l'estació hem pogut escoltar MOLTES cicades alhora, tan hardcore només ho havíem escoltat en un bosc abans, i tot i que teníem un riu davant el hostel era curiós enmig de la ciutat. El tren ens ha portat fins a Nakatsugawa, on hem agafat un autobús cap a Magome.

La vall de Kiso es basa en cultius d'arròs, i post towns que apareixen enmig del Nakasendo i alhora al voltant del riu que creua la vall. Aquests pobles servien de refugi, descans i aprovisionament als qui havien de fer el Nakasendo, i Magome és una visita habitual.

Tots els pobles que vam veure per la zona (especialment Magome i Tsumago) eren del mateix estil, unes poques casetes de fusta resseguint el camí que majoritàriament oferien menjar, nit o un te o snack per descansar, rodejats d'horts, petites piscines per a guardar el peix fresc, arrossars i panells de fusta per a penjar-hi cartells de notícies.

Vam deixar les bosses a l'oficina d'informació de Magome perquè ens les portessin a Tsumago i molt amablement ens les van deixar directament al lloc on dormíem, i un cop fet això vam fer el tram de Nakasendo de 9km que anava de Magome a Tsumago (2-3h).

El camí/excursió era molt entretingut, creuava el riu vàries vegades i també molts poblets de 4 cases literalment. Cada 500-1000m hi havia una campana que els locals demanaven als que feien la ruta que toquessin per mantindre els óssos apartats del camí.

En aquesta zona el tifó de fa una setmana va afectar bastant, encara vam veure algun desperfecte amb avisos de perill. A mig camí vam passar per davant d'un minshuku (guest house tradicional) on al saludar l'home que la mantenia ens va dir que entréssim a descansar, i ens va donar te, caramels i umeboshi. Li vam dir que no portàvem diners però ens va dir que cap problema; al marxar vam escriure al llibre de visites i vam deixar la voluntat.

Abans d'arribar a Otsumago ens vam desviar uns metres per mirar unes cascades que hi havia per allà, vam estar temptats de banyar-nos gran part del camí. Otsumago és un d'aquests conjunts de quatre cases que anàvem trobant-nos pel camí que està a 2.2km de Tsumago, nosaltres havíem de dormir allà. Al arribar al nostre minshuku vam veure les bosses i vam saludar a l'home que el portava (s'encarregaven ell, la seva dona i la mare d'un dels 2). No parlaven anglès per variar, però ens anàvem entenent; ens va dir que ell marxava a Matsumoto (i no el vam tornar a veure, llàstima perquè havia llegit que explicava històries interessants), i que a les 6:30 estaria llest el sopar. Al quedar encara 4h lo vam dir que anàvem a Tsumago i tornàvem per sopar i ens va dir que estiguéssim llestos abans per banyar-nos. Vam aprofitar per donar-los les gràcies perquè aquell matí havien trucat a la Yoshiko per saber si arribaríem, ja que aparentment s'havien cancel.lat els trens després del nostre.

Vam anar a Tsumago i vam donar una volta, era com Magome però un pèl més tradicional i tranquil. Allà vam descansar una estona, semblava haver-hi un grup escolar d'estudiants de fotografia (potser no, però anaven tots amb càmeres guais), i una noia ja feia estona que ens feia fotos ninja des de lluny, però 3 nois es van acostar al banc del Marc, l'AJ i la Sara i els van preguntar si els feia res que els fessin una foto, van acceptar i no van trigar gens en recular 2m, i ajupir-se, seure i girar-se fent unes 50 fotos per segon cadascú, molt famous xD Meanwhile... quan ja acabaven jo i el Rubén vam veure que 2 senyors vestits formalment (no eren estudiants) ens havien plantat un trípode uns metres a l'esquerra amb una càmera ja de vídeo i bastant més guai enfocant-nos directament. En general no hi ha gaire turisme occidental al Japó pel que hem vist, però en aquesta zona és encara menys comú així que suposem que van aprofitar per aconseguir material exòtic per la campanya de turisme (al cap de 2 dies era la festa anual de Tsumago).

Al tornar al minshuku ens va rebre la dona, Yumi-san, i vam veure com la "iaia" recollia el futur sopar de l'hort. Hi havia dos guests japonesos més, una noia i el seu pare. La noia, Aika, sabia una mica d'anglès i em va dir que fa un any havia estat a Barcelona i em va ensenyar el fons de pantalla del telèfon (Sagrada Família...), el pare no tenia n'idea d'anglès i era el típic que ens feia spam en japonès com si l'entenguéssim, depèn de quines coses l'Aika ens les traduïa. Vam descansar una estona fins que ens van preparar el bany i ens vam anar dutxant/banyant i posant la yukata.

Immediatament després del bany el sopar ja era a taula i vam seure, el Rubén cansat del tatami va veure el pare de l'Aika amb mini cadira i no va dubtar en menjar like a boss. L'Aika i el seu pare eren a la taula del costat i ens van esperar abans de provar el sopar, vam brindar tots junts (kanpai!) i vam començar. La taula estava plena de plats però tot i així la Yumi-san ens n'anava portant més. Tot estava exquisit, i a més teníem molt de menjar i molt diferent; mentre menjàvem anàvem intercanviant algunes paraules amb l'Aika.

Quan ens van portar el peix (que també l'havien agafat de les piscines/riu d'allá fora) ens va mirar des de l'altra taula i va vindre a ensenyar-nos com es treia l'espina i menjava amb palets sense que li diguéssim res (de fet encara no havíem ni intentat començar-lo). Al acabar d'explicar i treure tots l'espina es va quedar asseguda a la nostra taula per menjar amb nosaltres però suposo que al cap d'un moment es va adonar que havia deixat al seu pare sol i va tornar, tot i que ell ens observava feliç, semblava que li feia gràcia veure que tant nosaltes com la seva filla estàvem disfrutant. Ens va dir que dominàvem molt bé els palets, i va especificar que sobretot la Sara xD

Al acabar de sopar ja volia demanar-los que es fessin una foto amb nosaltres però se'ns van avançar, així que ens vam ajuntar i la Yumi-san ens va fer les fotos, i després li va tocar a ella sortir-hi.

Després vam seguir parlant una estona amb l'Aika i ensenyant-li fotos del viatge ja que ella ens va tornar a ensenyar la Sagrada Família, ens va dir que havíem de visitar la lemon island on viu, ja li vam dir que maybe next year. Al cap d'una estona va vindre la Yumi-san preguntant on aniríem l'endemà i al dir-li que cap a Matsumoto ens va dir que si plovia aquella nit no hi hauria autobús (havíem de caminar fins a Tsumago, anar amb bus fins a Nagiso i tren fins a Matsumoto). Immediatament ens va dir que ella ens portaria en cotxe cap a Nojiri, que està després de Nagiso on podíem agafar un tren local cap a Matsumoto, i vam cedir a la proposta.

Al cap d'una estona vam anar a dormir darrere l'Aika i el seu pare que es llevaven molt dora així que ens vam despedir. L'habitaciò donava al jardí amb aigua de fora així que era molt fresca i on hi vam dormir perfectament tot i el soroll de l'aigua que més que molest era agradable.

Aquesta nit va ser una de les situacions en les que fa ràbia no parlar japonès, un altre cop el llenguatge s'interposava entre una conversa amb una gent extremadament agradable.