Últim dia de repàs i hanabi festival a Edogawa

Seguint des del post anterior, al migdia vaig marxar de Kappabashi Street per anar a Akihabara.

Allà vaig fer una última volta però venint de Nakano Broadway el dia abans no vaig veure res interesting, així que vaig vendre els yens que sobraven allà (un banc/local una mica amagat que és el millor lloc de Tokyo/Espanya i segurament anywhere per canviar, 0 comissions, canvi immediat i el canvi oficial del dia que hi vas quan fas la operació). Aprofitant que era a Akihabara vaig entrar al Yodobashi Camera, un centre comercial tipus corte inglès però de fotografia, electronica i bastant més insane. La 7a planta de joguines era curiosa, molts robots i maquetes, molts molts :p

D'aquí vaig anar a Tokyo Station (em vaig passar el dia sprintant Tokyo xD) on hi havia el Character Street, un carrer subterrani que tenia botiges dedicades als personatges o grups més famosos d'icones o personatges japonesos (doraemon, bola de drac, pokemon, tamagotchi, one piece, hello kitty, ghibli studio...). Al costat d'aquest carrer n'hi havia un de souvenirs, i el ramen street, un de dedicat únicament a restaurants de ramen. Tots aquests carrers formaven part de l'estació de Tokyo i estaven en galeries entre transbords varis.

Després d'això vaig anar cap a casa a fer deploy que els bols i altres craps que havia comprat m'estaven matant xD De mentres aquests dies els altres feien rutes similars i ens anàvem dient si vèiem alguna cosa que valgués la pena, el Rubén també va sortir de nit amb un amic seu de Vilassar dues nits i pel que explica va ser bastant èpic.

Vaig deixar-ho tot i vaig repete katsudon al iaio del costat de casa, va fer bastant pena despedir-me, ja li vaig dir que tornaria en un temps >_<

Després de dinar vaig tirar cap a Edogawa, aquest vespre hi havia varis festivals de petards a la vora de rius i aquest semblava el més fat, hi volia anar amb temps perquè esperava marabunta però no va ser possible. Fins al destí hi havia 1h, i el metro anava MOLT a tope, parades abans d'arribar feia aturades bastant llargues per congestions més  endavant. I not kidding, al arribar al destí el drama era del tot real xD

No es podia sortir del metro perquè la gent dels metros anteriors encara era a l'andana col.lapsada xD Els policies havien fet una guia per la cua i per fer espai als nous metros però estava tot a rebentar. Del metro a la tanca on es posava el ticket per sortir potser hi havia 400m, del ticket a fora 200m, i de fora a l'spot de fireworks 25 minuts caminant amb el carrer buit, bé doncs la cua anava des de dins el metro fins a l'spot xD A més era una cua que ocupava tot el carrer d'ample.

Per sort el bottleneck estava a l'estació i la resta de cues un cop al carrer eren simples rius de molta gent que anaven avançant bé, inclús corria l'aire entre els del costat. Igualment era d'agraïr que aquest tram de 20-30mins era un carrer recte que donava al riu, a més com els habitatges a Japó són tot cases baixes des de gairebé l'inici ja es podien veure els petards des de lluny a mida que t'hi anaves acostant i tenia la seva gràcia.

Al arribar allà era espectacular, la quantitat de gent no té descripció possible, era divertit veure un policia intentar moure tot happy i de bones maneres a unes 500 persones que no li feien cas perquè estaven encantats amb el show, però ell amb indiferència ho seguia intentant content.

Molts petards, molt freqüents i molt grans durant més d'una hora, alguns amb formes molt treballades, gairebé no vaig fer fotos i no em van quedar gaire bé les que vaig fer perquè estava disfrutant-ho i va passar el temps. A més la zona era molt oberta i des d'allà a mitja distància es podien veure en la llunyania tres altres focus de festival que també estaven tirant petards a tutiplen. Quan va acabar l'espectacle la massa va començar a tornar cap al metro, oh god no xD Crec que no exagero quan dic que segurament hi havia milions de gent. A les fotos hi ha un Yao Ming patint xD

Repassant Tokyo: Nakano Broadway i Kitchen Town

Aquests últims dos dies es suposa que havíem de majoritàriament repetir destins ja visitats per comprar coses, curiosament vaig passar per dos llocs nous; els ajunto per reduïr posts que són més petits.

El primer és Nakano Broadway, un centre comercial que es podria dir que és l'Akihabara de Nakano, el "districte" de Tokyo on hi teníem la casa. Aquest era un lloc bastant friki però més local, amb aire acondicionat i molta menys gent i turistes, a més les botigues tenien molt més de caràcter i s'hi podien trobar coses més variades, antigues, i millor de preu; era el lloc ideal per comprar crapoles per tots vosaltres frikis seguidors del blog :p Regirant totes les coses allà les hores passaven volant.

Quan ja havia arrassat vaig tirar cap a casa a fer deploy, però de camí vaig parar a un ramen que sempre creuàvem al anar a l'estació i que dèiem que hi hauríem d'anar algun dia. Allà hi vaig còneixer un senyor de 86 anys que em parlava mig anglès mig francès, però bigotis (sembla que portàvem un magneto-weirdos). Es veu que era un habitual del local i apostava per la World Cup amb un dels cambrera i va anar a recollir (beure's) el premi (una ampolla de sake) mentre dinava i em feia spam. Spam de l'habitual però al menys l'entenia, amb alguna batalleta de la WWII, es veu que l'home havia viatjat bastant per Europa però no Barcelona, però sí que coneixia la Sagrada Família. 

El tio era un person, em va preguntar si havia anat a Nakano Broadway i li vaig dir que sí, al cap d'una estona em pregunta si sóc solter i al dir-li que sí es parteix i em diu que clar... Òbviament perquè havia anat a Nakano Broadway xD I fins ara sembla normal però here it comes, em diu que m'assemblo al Johnny Depp, fuck me (els japonesos no tenen barba ni pèl en general així que veuen algú amb algo de barba i suposo que fan associacions odd però wtf) i em diu que li doni la meva adreça, i mentre li apuntava em fa una foto, i al acabar em diu - t'enviaré aquesta  foto -, perfect xD

Després em va donar la seva targeta, que era un espectacle, es deia Honda però al dir-me que era profe li deia Honda-sensei xD Em va dir que d'aquí un temps quan tornés al Japó tornaríem a menjar en aquest restaurant, jo li vaig dir que vale però que aniria acompanyat, així es menja lo de Nakano Broadway, i va riure, un oracle a Japó xD Al marxar em vaig despedir d'ell i la cuinera que tot i no saber anglès anava intervenint. Potser havia treballat allà o era propietari perquè la seva adreça coincidia amb la del local, o potser era un troll xD

Nakano broadway obria a les 12 així que se'm va fer bastant tard ja que a les 6pm havíem quedat amb el Sungho i el seu boss per veure l'oficina i presentar-nos la seva feina i part de la nostra. L'entrada va ser bastant trap, se'ns van quedar tots mirant com si vinguéssim del futur xD Després de presentar-nos ens van passar una presentació a la sala de reunions i vam estar parlant una estona, i finalment vam anar a sopar allà al costat, sempre és profit anar a un restaurant amb la carta en japonès i que els locals demanin coses que nosaltres no demanaríem :D

L'endemà va ser un dia bastant hardcore, havia de fer i comprar vàries coses, les botigues obrien tard i a les 5 volia marxar a un festval. Pel matí vaig anar a Kappabashi Street, un carrer on TOTES les botigues (a ambdues voreres) són de cuina i restauració, i no és un carrer precisament petit, els amants de la cuina hi podrien passar més de mig dia tranquil.lament, inclús un si van a comprar.

La majoria de botigues eren especialitzades però n'hi havia de més genèriques. Allà s'hi podien trobar paelles, coladors i cassoles, ganivets, chopsticks, plats, bols, ceràmica, tasses de te... I també coses més dirigides a restaurants ja que aquí és on es provisionen com ara caixes de bento box, llibretes de factura, decoracions (els draps que hi ha penjats a les entrades, els pals amb la tela de fora, fanalets...), màquines de cuinar, màquines típiques d'allà on es demanava el menjar que volies, cadires... De TOT i molts tipus, inclús hi havia una botiga especialitzada en restaurants xinesos.

Una cosa curiosa és que allà gairbé ota els restaurants tenen a fora un aparador amb rèpliques de plàstic dels plats que hi fan (i estan molt encertats), doncs les botigues que venen això també són allà, es podien comprar directament però la majoria encarreguen les rèpliques perquè siguin exactes.

El dia segueix al següent post :D

Tornada a Tokyo

De Naha pel matí vam agafar el monorail un altre cop per arribar a Tokyo pel migdia/tarda. Al tornar a Tokyo ja no teníem plans de visita així que vam fer free for all i vam anar per lliure per acabar de visitar alguna cosa, tornar-hi, i comprar craps :D

Al arribar morts de gana vam anar a un restaurant de ramen de davant de casa que portava un bon home gran. Estava molt bo i era molt amable, jo li vaig demanar katsudon que encara no havíem menjat i vaig repetir al cap de dos dies :|

Estàvem sols i l'home ens vigilava atentament mentre menjàvem, i va intentar parlar-nos una mica. Sabia 0 anglès però tot i així ens podíem anar comunicant, inclús va treure un llibre amb un mapa que tenia allà per senyalar-nos coses. Quan vaig tornar al cap de dos dies també vam estar parlant mitja hora i estava eternament agraït. Feia molta gràcia perquè ens deia les frases en japonès moooolt lentament com si així les haguèssim d'entedre millor.

Després de dinar jo vaig anar a fer fotos des de dalt els edificis fins la nit i la resta a Akihabara a comprar stuff. Allà dalt quan ja quedaven 30 minuts per tancar estava fent fotos de nit i un japonès m'espiava, molt suspicious. Quan vaig canviar d'objectiu es va acostar i em va començar a ensenyar fotos que havia fet des d'allà dalt (però ja revelades, i en portava MOLTES piles xD) i des d'altres llocs, no parlava gaire però tot i així 100% jap. Bastant pesat tot i no parlar perquè volia fer fotos però em sabia greu, em sentia com a l'escena de La cena de los idiotas amb les figures de llumins xD

Per culminar-ho em va donar algunes de les fotos de record que ni tan sols m'agradaven però bé... Al final ens van fer fora perquè tancaven -.- I em volia fer el favor de guiar-me tot i que ja sabia el camí. Inclús quan ja ens vam despedir va tornar darrere per tornar-me a guiar a un ascensor que no volia ni agafar però vaig aprofitar per ficar-m'hi i desapareixer xD

Per sopar ens vam trobar tots al yakitori que vam anar el dia que vam arribar al Japó i ja erem uns professionals, vam denanar molta molta amanida epica, segur que pensen que som conills xD

D'Okinawa a Naha acomanyats de mini typhoon

Dijous ens vam llevar vagos perquè sabíem que marxàvem a més tampoc feia molt bon temps. Jo volia anar al Mt. Omoto (tot i ser el més alt d'Ishigaki eren només 500m) però era perillós anar-hi sol, els busos no coincidien per tornar i no hi havia gaire temps, però segur que és una excursió amb jungla, que tot i que ja n'havíem vist per allà segur que sortia algun soldat perdut d'entre el bosc que encara es pensava que la guerra no habia acabat. Pussies.

Veient que no podíem fer gaire cosa per tornar després i que estàvem lazy ens vam quedar per la ciutat i vam donar voltes i visitar el mercat fins l'hora de dinar.

Després de dinar vam passar per la botiga de records on hi tenien shisa molt guais. Els shisa són un element mitològic d'Okinawa que consta d'una parella de gossos-lleó que estan per totes les illes sobretot a les entradesd dels llocs, el de l'esquerra sempre té la boca tancada per guardar els bons esperits i el de la dreta la té oberta per espantar els dolents, en general acostumen a ser bastant funny. Al costat d'aquesta botiga hi havia una pastisseria on hi feien unes boles plenes d'una nata de vainilla que en vam menjar com una al dia, així que hi vam tornar a entrar abans de marxar perquè estaven boníssimes.

Un noi que treballava a la pensió el dia abans va dir-li al Rubén que hi havia un typhoon que s'estava acostant i que arribava el dia després a marxar, el Rubén li va dir que ens havíem creuat moltes coses però no molt directament, i al sortir de la pensió el noi li va dir que si anàvem a Naha - maybe you meet typhoon - xD

Finalment vam agafar el vol cap a Nara que es va endarrerir uns 20mins però tampoc ens afectava en res, l'staff de l'aeroport al fer el boarding es va posar el barret d'One Piece per alguna promoció, allà van molt bojos amb aquesta sèrie.

Al arribar a Naha (capital d'Okinawa situada en l'illa més gran) la ciutat era bastant curiosa, tot i tenia un toc modern semblava estar una mica desordenada i vella. Potser al haver-hi tant de typhoon i estar al costat del mar és inevitable, o potser vam tindre "mala" sort amb tot el que vam veure ja que a Naha, com a Nagoya, només hi estàvem de pas una nit, i bàsicament a part d'agafar el monorail vam creuar un carrer molt principal i comercial on hi havia el mercat de la ciutat, zona coneguda com la "cuina de Naha", que va començar com un mercat negre des de la WWII i que encara tenia la pinta.

Sobretot pel lloc on vam dormir, molt shady tant "l'hotel" com l'encarregat, l'entrada era com d'una mitja llibreria vella de segona mà mig local bohemi, i el host tenia una cara molt suspicious. El lloc era com una mena de comuna, al creura la "botiga" pujaves una escala i entraves als dormitoris, una espècie de comuna on hi havia japonesos que semblava que vivien allà.

Vam deixar les coses i vam anar a sopar bastant a la vora, i al restaurant ens van tractar super bé, ens miraven i reien entre ells xD Però tots estaven molt pendents inclús els de la cuina deixaven de cuinar per ajudar-nos, i el cambrer amb una cara molt happy estava molt pendent de nosaltres, tan preocupat que semblava nerviós com si estigués fent un examen per tal que estiguessim bé, com molaven ens vam fer una foto amb ells xD Pel que vam veure tan a "casa" com al restaurant tot semblava molt familiar per allà, així que si que tenia pinta de zona black market.

Quan estàvem acabant es veia per la porta una tormenta d'aquestes que del vent plou de costat, i nosaltres al no parar de mirar el cambrer al final ens va mirar happy i rodant el dit va dir - hurricane ^_^ - xD Als japonesos de la taula del costat els va costar sortir i ho feien desperdigats, un gairebé s'emporta el paraigua del Rubén per error, que de fet no era els seu perquè ja li havien agafat/canviat abans, però es va aixecar fent panic ràpid per salvar-lo. Tot i així no lia va servir de gaire perquè al cap d'uns minuts va ser el vent qui el va reclamar xD

Al arribar a casa l'encarregat estava a la "botiga" mirant la TV que tenia a la sala d'estar d'unes 100 polsades (segurament era l'única cosa nova que tenia però a lo grande xD); i sí la sala d'estar estava al mig de la botiga, encara no sé com descriure el local, ens va dir que a vegades allà hi feien concerts també. Ens vam quedar mirant la pel.lícula amb ell i ens va explicar que era Shibamata, una saga molt clàssica de pel.lícules japoneses situades al barri de Tokyo que es va fer famós gràcies a elles. L'home semblava un cinèfil i tenia bastant culturilla, després ens va explicar que havia estat donant voltes per Espanya venent collars pel carrer fa anys... I després d'alguna historieta més, al acabar la pel.lícula vam anar a dormir, tot i que ell es va posar la següent xD

NOTA: Ès diumenge 31 i estem de camí a l'aeroport, tot i que arribem a Barcelona fare 1 o 2 posts que queden de Tokyo tot i ser a casa ja per completar el blog ^^